Acerca de Girona y de mi buen amigo Carles Duarte



Si me pierdo me podréis encontar en Girona, una de los pocos lugares que ha logrado inspirarme una novela. No debéis perderos sus calles estrechas, el Barrio Judío, la ribera del Onyar... Me gustaría poder traspasaros su olor, el color de las casas colgadas, la serenidad del ambiente.
Para muestra, este pequeño botón. Tengo la intención de seguir bombardeando la página con paisajes y ventanas al exterior, siempre lugares pisados y transitados por mis desiguales pasos.
A propósito de Girona, éstas mis últimas fotos recién salidas del horno. Callejeando por el Call recordé a mi amigo Carles Duarte que presentó en la cuidad, el pasado mes de junio, su último libro "Als llavis duc una fulla de menta" Ed. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Llibre molt recomenable que fa memòria i dona testimoni de las vivèncias del propi autor, impressions sobre els seus anys al Palau de la Generalitat, el darrer mandat del president Pujol, la presa de possessió del president Maragall... Tot amenit amb poemes del escriptor. Una bona manera de conèixer tant a l'autor com a una part de la nostra història més recent. Podéis incluirla en vuestras lecturas, tanto del verano, como del invierno. Hay que seguir en la brecha y no dejar de leer.
Bona Lectura a Tothom!!!
http://quetagarcia.blogspot,com

Lectures vora l'aigua



Ave Blocaires!!!

Us imagino disposats a emprendre les tan desitjades vacances. És aquest un bon temps per relaxar-se i agafar un llibre que ens ompli les estones mortes de moments vius i plens d’imatges. Penseu que llegir és una bona forma de viatjar al més llunyà dels móns sense pagar ni un duro.
Us vull fer unes petites recomanacions –tenint en comte, és clar, que vosaltres sou sobirans per acceptar-les o passar de llarg–, en matèria de lectures, que us podrien venir bé en aquest xafogosos dies d’estiu. Allà vaig:
En primer lloc “Los hombres que no amaban a las mujeres” de Stieg Larsson. Ed. Destino. Es tracta del primer volum de la trilogia Millennium del citat autor. Novel·la negra d’un escriptor mort abans de conèixer l’èxit. La propera entrega és dirà “La chica que soñaba con una cerilla y un bidón de gasolina”, i segons el meu parer és tracte de bona lectura, amena i gens feixuga. Una noia ha desaparegut fa trenta sis anys i el seu oncle està convençut que és morta. Algú s’encarrega d’enviar-li, cada aniversari, flors seques i emmarcades. Sona bé, oi? No és la típica història de lladres i serenos i és ambientada a Suècia.
També, els més petits, necessiten el seu temps per llegir i començar a ficar-se de ple en la lectura. Per ells estaria molt i molt bé “El noi que tenia mil anys” de Santi Baró. Ed. Barcanova, que tracte d’un noi que ha dormit mil anys i de cop es desperta i s’enfronta a una vida diferent i insòlita. O aquest altre, “El cuerno de Maltea” de José Ramirez Lozano. Ed. Alfaguara. Un nen recorre les teulades de Sevilla amb la seva cabra Maltea i viuen tot d’aventures.