XIV Saló del Manga de Barcelona


Si adorar Osamu Tezuka, ballar coreografies al Sailor Moon, el karaoke et perd i en l'ambient otaku estàs en la teva salsa, apunta aquesta data al calendari. Un any més el Saló del Manga a Barcelona et porta el millor de la cultura dels còmics japonesos: marxandatge, exposicions, tallers de jocs, estands de firmes, projeccions, concursos ... i per descomptat centenars de còmics. Infinitat d'activitats per gaudir i descobrir aquest curiós món. I si et disfressar entres gratis.

Vídeos 2007
Vídeo JIRAIYA - Gairebé tots els que passem pel saló tenim una foto amb ells =)


Vídeo COSPLAY - ¡Vídeo dels guanyadors del concurs!



On: La Farga de L'Hospitalet, Poliesportiu del Centre i Sala Barradas.

Quan: Del 30.10 al 02.11

Preu: 6 €

Yo no cejo en mi empeño...

... de procuraros alimento para el alma y los ojos, y esos oídos que han de permanecer abiertos a todo lo que escuchan, sin que nada pase de largo o desapercibido.
La imagen congelada tiene su razón de ser. Os propongo una lectura íntima, sosegada. ¿Qué tal "Las nanas de la cebolla" de Miguel Hernández? Seguimos con los clásicos, aunque, con toda probabilidad el autor os suene, espero que a música celestial.
Las "Nanas de la cebolla" fueron dedicadas por Miguel, a su hijo, a raíz de recibir una carta de su mujer (él se encontraba por aquel entonces en la cárcel), en la que le decía que no comían más que pan y cebolla.
La cebolla es escarcha
cerrada y pobre.
Escarcha de tus días
y de mis noches.
Hambre y cebolla,
hielo negro y escarcha
grande y redonda.
En la cuna del hambre
mi niño estaba.
Con sangre de cebolla
se amamantaba.
Pero tu sangre,
escarchada de azúcar
cebolla y hambre...
A buen seguro que os gustaría seguir leyendo. En mi blog podréis encontrar otro pedacito de esta singular obra, maestra, por supuesto.

A Silver Mount Zion


Hem tingut l'ocasió de veure a aquests nois de Montreal, una de les bandes més interessants del catàleg de Constellation i estem comptant els dies per tornar-lo a fer. Assistir als seus concerts és com deixar-se portar per un ritual estètic a través de les seves cançons esteses, entre el post-rock minimalista, l'ambient a guitarra, i el folk, que busca i anàloga camins diferents entre murmuris i cors nus, instruments extraordinaris, explosions a guitarra i una elegància desagarrada i esglaiadora. Una cerimònia que un no s'ha de perdre.


28.10. Barcelona. La [2] d'Apolo. + U_ma. 21.30.

15 € anticipada. 18 € en porta.



Graffiti en persianas de Sant Boi (7)

“Planeta Dolç” (C/Joan Martí), obra del artista urbano PIEZA (Sant Boi). Foto: Pere Koniec

In-Edit Beefeater


Cine+documental+música = IN-Edit Beefeater. La fórmula funciona des de fa sis anys. Convertit ja en un dels festivals més atractius del cercle ibèric, IN-Edit ens sorprèn aquest any amb algunes joies com la dedicada a Joy Division (documental dirigit per Grant Gee); o l'estrena mundial de Blixa Bargeld. Das letzte Biest am Miel, que aprofundeix a la figura del líder del mític grup alemany Einstürzende Neubauten. Altres protagonistes músicodomentals: Caetano Veloso, Nacho Vegas, Surfin Bichos, James Brown, Shostakovich, Brian Wilson, Lou Reed o el mateixíssim Hunter S. Thompson, pare del periodisme gonzo.


Sales de projecció:

Club Coliseum, Aribau Club i Aribau Multisalas

Preu:Taquilla: 5 € (senzilla), 25 € (abonament 6 entrades), 40 €(abono 10), 60 € (abonament 15)

Quan: Del 23.10 al 02.11

Venda d'entrades:

Estand Taquilla, Plaça Universitat s/n


Siempre es un buen momento...



...para recordar a los clásicos. Y he dicho "clásicos", que no "viejos", "antiguos" o "cursis".


Valdría la pena quitarse rémoras de encima, modas que no lo son y echar la vista atrás, de vez en cuando, practicar el ejercicio del recuerdo, la historia y la cultura. No nos vendría nada mal, ahora que parecemos empeñados en restingir nuestro lenguaje a unas pocas palabras que usamos para todo. Véase: "guapo/a", o "mola", por citar alguna.


Vamos a vivir días de castañas, boniatos y costumbres importadas; de lápidas, cementerios y padrenuestros a los difuntos, y me parece oportuno recuperar el "Don Juan", a riesgo de parecer desfasada, rayante o antigualla... Tenéis varias versiones, la de Tirso de Molina, la de Zamora... La más conocida es la de Zorrilla, algo efectista en ocasiones, con alguna ráfaga pueril y de lirismo vulgar, pero con un brillante dinamismo en la acción, el color y el dramatismo de las escenas. También los rasgos psicológicos de los protagonistas: doña Inés, don Juan, don Luís Mejía, quedan bien trazados y perfilados: la gallardía, la audacia, el ímpetu...


No sugiero que os leáis la obra de cabo a rabo, pero se le puede echar una ojeada, acudir a la biblioteca, escenificar algún pasaje entre amigos o echar unas risas rememorando años de escuela en los que tuvimos que memorizar algún que otro verso...


¿Quién no ha visto una representación del Tenorio? ¿Quién no ha fantaseado con darle calabazas a algún que otro don Juan, o una buena patada en la entrepierna?


Estos tiempos nuestros, tiempos extraños que nos toca vivir, el romanticismo, la poesía y la LITERATURA con letras mayúsculas, son costumbres denostadas... Yo propongo: Volvamos al "Don Juan", a "Tormento", a "La Regenta". Aunque sólo sea para celebrar un rito, una costumbre, un día de difuntos. Cualquier excusa es buena para alimentar la mente, sin vergüenzas, sin sonrojos, sólo por hambre de placer.

La fotografía corresponde a la tumba de Machado en Colliure. Ya sabéis: "Se hace camino al andar..."

http://quetagarcia.blogspot.com

Seminari Hip Hop Sant Boi 2008

Concierto de Rapsusklei (el niño de la selva)

24 de octubre a las 22,00h, a Can Massallera
Desde Zaragoza Rapsusklei [Myspace de Rapsusklei]
Management y producción [Stop Producciones]

Francisco Gutierrez "Guti"

Fotografía de Damiá Grima

Francisco Gutiérrez, "Guti", ens va visitar al programa "En companyia de Radio Sant Boi. Guti, és una persona molt important al món juvenil de Sant Boi. I una magnífica persona! Actualment és director de l'Àrea de Gobernança i Ciutadanía del Ajuntament de Sant Boi.Va estudiar Filologia espanyola, però volia encaminar els seus passos a l'ensenyament, concretament professor de llatí i grec. Però alhora, tenia molt clar que volia ser educador social. La seva passió sempre ha estat centrada en ajudar els altres.
El seu primer contacte amb nens, va ser en una casa de colònia. Més tard, va començar com a animador juvenil al Casal de la Cope. L'any 98, arriba al Casal de Barri Marianao i pren contacte majoritàriament amb persones de la tercera edat.
Guti es un amant de la música i de la poesia, li encanta tocar la guitarra i compondre.

Per escoltar l'entrevista, premer Aquí

Escena Poblenou. Festival de Tardor


La imaginació i creativitat prendran els carrers del barri de Poblenou. Disset espectacles escènics -teatre físic, dansa, clowns, circ, teatre de carrer i teatre d'objectes- donaran regna solta a la fantasia i a risc de les formidables companyies que conformen la programació -Pere Hosta, Simona Quartucci & Segi Botella, Cia Dejabugo o Kamchàtka, entre d'altres moltes. A més, el festival recolza els creadors a través de la beca NOF i ofereix un taller per a professionals de la mà de Christine Quoiraud. Espai, cos i humor per alliberar-nos, durant uns dies, dels convencionalismes quotidians.


On:Barri de Poblenou (Rambla del Poblenou, Plaça de Prim, Plaça Can Felipa, el Centre Moral i Cultural, i el Casino L'Aliança)

Activitats de carrer: Gratuïtes

Espectacles de sala: 3€

Quan: Del 16 al 19.10





A solas


Ya sé que la vida y el día a día, son algo más que un poema escrito en una tarde de domingo. Pero, a veces, el resuello no se aguanta y la fatiga te puede y la única salida es emborronar un folio y escupir unas palabras encendidas y añorar lo vivido.


Tubulares y anélidos los sueños,
enredados en la cuerda del cuello como un yugo.
Entre el suelo y la palabra
–yace un surco–,
escenario de cortinas descorridas.
Entre líneas,
a solas
y a escondidas con la muerte…

El volumen de las cosas que no son,
se prende del pretexto que no ha sido,
y se vuelca de rutina.

Hila fino el paso de las horas.
Me fatiga el quehacer de los días
que se cuelgan del brazo.
Que desgranan pétalos de rosa.
Absurdo de las horas
sin peso y sin medida.

http://quetagarcia.blogspot.com

Eugenio Merino

Escultures àcides i dibuixos irreverents. Amb aquestes etiquetes ens presenta la galeria l'ADN de Barcelona la primera exposició individual d'Eugenio Merino a la capital catalana. Serà que les seves escultures admeten urpades a la recerca de visions al·lucinògenes? Ens temem que, no encara que tot és possible, donats els camins transversals que (afortunadament) va prenent aquesta disciplina artística en els últims anys. El de Merino part de premisses clares: El que jo faig té molt que veure amb la publicitat: que s'entengui la primera i porti un joc, com fer entendre una cosa a través d'una altra. L'engany ràpid. Per això, el primer contacte amb la seva obra és sempre impactant. Molts seran els que recordin el seu George Bush fent ioga, aquest Bin Laden amb posa al Travolta o Fidel Castro de nou sortit d'una pel·lícula de zombies... L'impacte aconseguit és ràpid i durador. Primer objectiu complert. Però darrere de la sorpresa ve la calma, el somriure i la crítica.
No renega el jove artista madrileny (1975) del riure com a mitjà per arribar al coneixement. Des de sempre va ser l'humor un dels millors medis per criticar al poder, ja parlem de teatre, cinema o aquelles revistes il·lustrades d'antany... El missatge de Merino ha anat guanyant càrrega crítica en paral·lel a la seva càrrega humorística. Igual com a tots ens ocorre "gràcies" als informatius més agressius i aquests mil realities, Eugenio Merino ha anat ennegrint la seva visió sobre la realitat i augmentant la temperatura crítica del seu discurs, però amb un etern somriure a la cara. Alguns veuran en això frivolitat, però el cert és que darrere d'aquest joc, que fa que puguem riure en qualsevol de les seves exposicions, s'amaga un rebuig frontal i un profund fàstic cap a la realitat política que ens envolta. En l'ADN veurem Global Warming, la seva visió personal sobre aquest escalfament global que preocupa per igual al govern de Bush, al playboy Hugh Hefner o a un Dalai Lama convertit en "special guest Rambo Lama". Tot és matèria de crítica i rialla per a Merino, com pots comprovar en aquest terrorífic vídeo, Jailhouse Rock (in Guantanamo). O és una broma?
ADN Galería. Barcelona - Fins el 01.11.08

Club de lectura en veu alta


La Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer en col·laboració amb el Programa Municipal Transversal per a Persones amb Discapacitat i el Programa Municipal Transversal GentGran, engega una nova activitat titulada Club de lectura en veu alta.

Aquesta activitat va adreçada a tothom que vulgui gaudir del plaer d'escoltar relats llegits en veu alta, i està especialment indicada per a persones amb discapacitats i gent gran.

Inaugurem l'activitat el dimarts 14 d'octubre a les 17,30 h i a continuació es farà la primera sessió amb la lectura de El Fantasma de Canterville de l'autor OscarWilde.

Aquest club es reunirà tots els dimarts de 18 a 19,30 h per donar continuïtat a la lectura.

Creiem que aquesta activitat pot ser de gran interès per les associacions i entitats que treballen i col·laboren en els col·lectius de gent gran i persones amb discapacitat. Us invitem a assistir i a participar en aquesta nova proposta cultural.

[Més informació i inscripcions]

Santboit TV destacado en “Viure Sant Boi”

La publicación municipal Viure Sant Boi destaca el espacio audiovisual Santboi TV, web dinaminazada por nuestros compañeros Ricardo Caballero y Paky López.

Graffiti en persianas de Sant Boi (6)

“Bar Vivaldi” magnifica obra de los artistas urbanos FRAN y KEIS. Foto: Pere Koniec

Invitació

M'agradaria presentar-vos un llibre que de bon segur us interessarà. És el nou poemari del meu bon amic Carles Duarte: Maríntim, Ed. Meteora. El llibre és un homenatge al litoral de l'Empordà i al mar en general com a forjador de sentiments i d'esperances. La presentació tindrà lloc a Barcelona el proper dia 15 d’octubre a la llibreria Catalònia, a dos quarts de vuit. Esteu tots convidats.
Si voleu llegir un poema més: Fragments de Maríntim . Espero que gaudiu de la seva lectura i de la qualitat literària d'en Carles.

Us espero a la Catalònia, per cert, la mateixa llibreria on jo vaig presentar la meva novel·la El Alma de la Mariposa, un lloc acollidor que, de ben segur, us agradarà.

[Més informació de Carles Duarte] [Editorial Meteora]

[Llibreria Catalònia]

Bona lectura a tothom! [El blog de Queta]