18/7/12

Equilibri: una associació que troba el seu lloc


El passat 19 de maig, va tenir lloc, en un acte solemne, la sisena edició dels Premis Ciutat de Sant Boi on la nostra associació d’amics i familiars de malalts mentals EQUILIBRI va obtenir el Premi d’Acció Cívica. Aquest és el primer reconeixement que rebem (esperem que d’una llarga llista) des que començarem a caminar, ara fa sis anys, i volem aprofitar la celebració per recordar d’on venim i cap a on anem. EQUILIBRI és, encara, una associació jove, però, al mateix temps, avesada en nombroses lluites, car que cadascú dels seus membres aporta la seva d’íntima i personal: les experiències i els patiments que ens encoratgen i enriqueixen a tots. Des del principi sabíem que ens embrancàvem en una empresa complicada i feixuga, de llarg recorregut. L’estigma que pesa sobre la malaltia mental fa que sigui difícil d’assumir, de reconèixer, i per tant fer-la palesa resulta delicat i a cops, dur. Però, poc a poc, hem nat trobant el nostre lloc, fent-nos un forat que creix i es fa més gran, més nodrit. La nostra tasca ha estat sorda, però no muda ni cega. Pretenem fer-nos sentir, donar veu als malalts i a les seves famílies, els autèntics herois del dia a dia, els patidors d’una societat injusta. Si en els temps que ens ha tocat viure la situació és complicada per a tanta gent, molt més per a les persones amb algun problema de salut mental perquè queden exclosos, perquè són els últims de totes les llistes. No oblidem que qualsevol està exposat a patir una malaltia mental. Per tot això, ara fa sis anys, decidirem agrupar-nos i treballar per tots ells: aquells que sovint resulten invisibles perquè no els volem veure, perquè és més còmode deixar-los de banda. I ens vam proposar ser-hi, restar, mantenir-nos junts, un compromís a llarg termini però corprenedor. I aquí estem, intentant arribar sense aturar-nos, amb la intenció de donar a conèixer la nostra realitat, d’obrir-nos cada cop a més gent, a tots aquells que vulguin apropar-se sense por, sense vergonyes inútils que els impedeixin avançar. Ara, agraïm i rebem aquest premi amb esperança. Un guardó que no només és nostre si no que pertany a tots aquells que pateixen una malaltia mental, ja siguin els propis malalts o les persones que els envolten i els cuiden. I esperem que ens ajudi a créixer, a rebre l’ajut que ens cal, a trobar comprensió i espai per la nostra veu, perquè no podem quedar exclosos ni volem ser oblidats.
Necessitem l’ajut de tots! Et necessitem a tu!