Queta Garcia en... Imatges de Sant Boi TV

Finalista amb la seva obra “El Peso del Aire”, del prestigiós premi “Azorín” de Novel·la, de l’Editorial Planeta que es va fallar el passat 26 de febrer.

Podeu veure l'entrevista en Imatges de Sant Boi TV

Paul Strand

Per casualitat (o per una combinació d'intuïció i bon encert per part dels programadors) aquesta temporada artística marcada per la recessió ha volgut que desfilessin per alguns museus i centres del nostre país les crues imatges que van retratar els anys de la Gran Depressió. Walker Evans (en la Fundació Mapfre, Madrid) i les figures femenines de Dorothea Lange (part de la col·lecció de Lola Garrido que va poder veure's la passada tardor al Canal d'Isabel II) cedeixen el pas ara a Paul Strand en Foto Colectania, exposició que ja va poder veure's en la Fundació Pedro Barrié de la Maza (A Coruña i Vigo).

Últim mestre en la fotografia documental, honesta i directa, que va retratar aquesta Amèrica pobra fruit de la debacle borsària del crack del 29. La petita (i difícil de trobar) sala barcelonina proposa una retrospectiva del fotògraf nord-americà, des de seu la primera dècada del segle XX fins als anys setanta que permet a l'espectador veure algunes de les imatges icòniques de la història en còpies originals de l'època. És el cas de la impactant dona cega fotografiada a Nova York o els treballadors a Wall Street. Seguidor d'Alfred Stieglitz, que imposa el seu estil directe i allunyat de les referències pictòriques del medi en els seus orígens, Strand va realitzar amb aquesta nova mirada un retrat modern de la ciutat dels gratacels i el nou paisatge de la modernitat industrial. Encara que serien les imatges de les terribles conseqüències del crack del 29 les que marcarien tota la seva trajectòria.

El fotògraf abandona els aspectes més formals per apropar-se al retrat social, tornant el seu estil més sever, sense concessions ni estètiques ni emocionals. Serien aquestes desolades figures les que definirien per sempre el treball de Strand, que també va fer estudis documentals sobre els indis de Nou Mèxic o els habitants de Nova Anglaterra en dècades posteriors. Marcat una altra vegada pels designis econòmics i polítics del seu país, amb la cacera de bruixes del mccarthysmo, Strand va fugir a Europa, on en països com França i Itàlia captaria la trista bellesa present a "Young boy"o "The family", consolidant-se com un dels grans retratistes fotogràfics. Imatges com les descrites desfilen per l'exposició de Foto Colectania, una emocionant mostra que ens situa davant el dolor i la desolació, des d'una mirada respectuosa i lliure de prejudicis.

Nom exposició: Paul Strand. Retrospectiva 1915 - 1976
Autor: Paul Strand
Disciplina: Fotografia
On: Fundació Foto Colectania
Adreça: Julián Romea, 6. Barcelona
Fins: 04.04
Preu: Entrada lliure

www.colectania.es

Reflexiones sobre Marzo

Marzo es ocre o naranja. Es viento y presagio de hojas verdes. De soledad en la hierba y tumulto en las calles. Marzo no es hasta que llega y se va con la ligereza del polen, con la premura de un aleteo de abeja. Es un cielo, en la tarde, preñado de ventisca, de plomo y acero descargando, golpeando con rabia. Dios nos libre de marzos y de abriles, de primaveras acechantes que prometen el trueque y nada cambian. Líbrenos Dios de marzos sin templanza, la barriga vacía y la cabeza llena de tristezas, de promesas sin peso, de alturas de vértigo, sin pies y sin apoyo.

Apenas llega marzo y se irá sin hacer ruido, cortas pisadas, huellas en el polvo del camino sin sombra, sin solera. Hoja que cae del calendario de los días sin futuro, de las horas sin pena.
Si me asomo a la ventana veré marzo venir. Me esconderé tras la cortina de un febrero que agoniza y me sujeta. La frente fría contra el cristal del invierno, los ojos ávidos de ver, de presentirlo.

"Refracciones"

(Foto y texto Queta García)

Una nit a la Radio (Nova imatge sonora Radio SantBoi)

Divendres 27 Febrer, 22:00h, Cal Ninyo (6 euros)

En companyia... de Queta García

Anem a agafar un llibre i passejar per Barcelona. Anem a parlar dels seus carrers, de les seves teulades, del color del mar, de la seva olor ... I qui millor per parlar de la seva ciutat natal que l'escriptora Queta García. Queta va néixer a Barcelona, i va descobrir molt jove, que li encantaba explicar històries...
Estudia Ciències de l'educació i Història de l'Art i es dedicava a la docència. La seva primera novel la "El amo del sueño", va ser premi de Novel·la de la Universitat de Lleida l'any 2000 i ha estat adquirida per la biblioteca de la Universitat de Berkeley (Califòrnia).
Amb "El alma de la mariposa" guanya el X Premi de Novel la Juan Pablo Forner de Mérida el 2006. "El alma de la mariposa" ha estat adquirida per Record Books, i ha fet una edició en àudio book en espanyol per USA. Cultiva l'assaig i la poesia.
Coautora de diverses antologies poètiques:
"De Tu Colmado". Camins de la Paraula V (Fundació Max Aub 2002)
"Elegía a un Rey Dormido". Camins de la Paraula VI (Fundació Max Aub 2003)
"La Voz Dividida". Camins de la Paraula VI (Fundació Max Aub 2004)
En relat breu, ha rebut nombrosos premis i reconeixements:
"A Contrapié". Premi Narracions Frater de Lleida (2000)
"La Novia" (1996). Finalista Concurs Literari de Narrativa per a Dones.
"Pretèrit Perfecto "(1997). Finalista Premis Àrtemis.
"La Colina de la Luna". Menció Especial del Premi
"Contando hasta 2015" de la Fundació IPADE i la Universitat Complutense de Madrid.
Col laboradora habitual d'Intermón / Oxfam, ONG amb la qual ha publicat el conte infantil "Una festa sota les estrelles".
Ha estat tot un plaer parlar amb una dona que amb les seves paraules, et convida a perdre't per Menorca, per Barcelona ... et convida a somiar! Gràcies Queta.

Podeu escoltar l'entrevista en el següent enllaç : En companyia... de Queta Garcia

Una sugerencia literaria

Ya os recomendé, en su día, "Los hombres que no amaban a las mujeres",

novela moderna, de la útimisima corriente de escritores suecos

que abarrotan el mercado.
Stieg Larsson nos deleita, ahora, con la segunda entrega de su trilogía postuma (es una lástima que el escritor no haya podido disfrutar de su éxito en vida ni ser consciente de él). Os puedo decir de esta obra que atrapa al lector desde la primera línea y que mantine el interés, sin conseguir que dacaiga, durante el resto de las páginas.

A mi entender, es imprescindible haber leído la primera entrega para comprender la segunda, con el plus añadido de conocer a los personajes y haberles tomado cierto afecto. Se nota, en todo momento, que el autor mima a sus protagonistas y les profesa un cariño especial.

El final resulta un poco peliculero, con fuegos artificiales y una super woman que, pese a su corto tamaño, se defiende con uñas y dientes, pero, amigos, estamos ante una novela de distracción y divertimento y algunas licencias están permitidas.

Espero que sigáis mi consejo y os animéis a leerlas. Passaréis un buen rato.

También las podéis encontrar en catalán.

Bona lectura a tothom!!!

"La chica que soñaba con una cerilla y un bidón de gasolina"

Stieg Larsson

Ed. Destino

749 pag.

Julio Cortázar en las calles de Sant Boi

Aunque la mayoría ya han sido eliminados, vale la pena toparse con algunos fragmentos de la célebre Rayuela de Julio Cortázar.

Fotos: Pere Koniec

El deportivo pintado en los Talleres Feyre

Infancia. Siempre había un momento para visitar el Ferrari pintado en los Talleres Feyre (C/Baldiri Comas, 42). ¿Alguien conoce al autor del mural?. Foto: Pere Koniec

Graffiti en persianas de Sant Boi (8)

Bar Musical “La Gramola”. Todo un clásico de los artistas urbanos PIEZA y FRAN (Sant Boi). Foto: Pere Koniec

Silencis

Cuso la nit a la teva esquena.

Ja vindrà el temps de riure,

de plorar com ploràvem.

La gent passa pel carrer sense mirar-se,

sense veure't,

i és un esquinç la multitud que envolta,

el bocí de llum de la teva mirada.

L'ombra ha crescut mentre callaves

i asseguda sobra el terra, cuso i descuso dins la nit,

els missatges que no arriben,

que no graten la pell humida de l'albada.

I els meus dits ja no et toquen,

ja no et solquen les passes despenjades,

desfilades del fil de l'agulla que calla.

("Miratges")

Un poema de nit i d'albada per començar el febrer, per trencar silencis i boques tancades.