21/6/09

exposición

Hoy se inaugura una exposición, para los que podáis no dudéis en pasaros promete ser muy interesente
Os dejo la dirección donde tenéis la información “histories de LES JOVES de Casablanca.
http//joventutsantboi.wordpress.com



y recordaros que en el casal de l’olivera, sigue la exposición en la que yo colaboro con cuatro piezas de la serie silencios.

20/6/09

Concierto de "Entrevarios" a la sala Razzmatazz

(C/ Pamplona 88, Barcelona)
Sábado 27 de Junio a las 19h.
Entradas anticipadas: 10 euros

16/6/09

Hamlet

Convençut de les seves limitacions (sobretot de pressupost) però també amb les idees molt clares i un estil i mètode de treball molt concrets, Oriol Broggi s'enfronta de nou a un clàssic de clàssics, la tragèdia de Hamlet de William Shakespeare. Després del gran èxit de la versió d'El Rei Lear que la seva companyia, La perla 29, ha reestrenat aquesta temporada amb totes les entrades exhaurides, es nota que el jove director no ha perdut el respecte als clàssics, però si la por. I el resultat, fresc, viu, jocós, esdevé entre les parets gòtiques del meravellós espai teatral de la Biblioteca de Catalunya, en una petita i exquisida festa teatral, en el sentit més desenfadat i positiu del terme. L'escenari arran de terra, amb aquesta terra polsosa de la biblioteca que han trepitjat altres monarques teatrals o heroïnes com Antígona, es converteix, una vegada més, en un protagonista més de la funció. Les parets nues d'aquesta nau gòtica, quatre focus, algun petit efecte especial semi-artesanal i quatre teles són suficients perquè en aquest Hamlet, com en altres espectacles de Broggi, la paraula és el que mana i l'actor l'autèntic protagonista.

Broggi demana als seus actors versatilitat, compromís i a canvi els ofereix llibertat, gaudi escènic. Encapçala l'esplèndid repartiment un sensacional Julio Manrique, últimament més dedicat a la faceta de director que també se li dóna molt bé. Així, la funció desprèn la màgia del teatre més ancestral, la frescor d'un assaig, i una senzillesa que converteix els versos de Shakespeare en quelcom molt proper. Segurament els més puristes, els més obsessionats pel respecte absolut del vers, se sentiran molestos amb algunes bromes, amb el to gamberro que desprèn l'obra en molts instants. Però si un és capaç d'entendre aquesta funció com un exercici d'homenatge al teatre més fresc, més espontani, la barreja d'humor i les sortides de to es converteixen en un gaudi per a res incompatible amb els versos de Shakespeare. Al final ia la fi, el mestre entenia el teatre com un joc i una barreja de gèneres...

www.gencat.cat

Nom del muntatge: Hamlet

Disciplina: Teatre

Director: Oriol Broggi

Autor: William Shakespeare

Repartiment: Juliol Manrique, Carme Pla, Carles Martínez, Marc Rodríguez, Aida de la Cruz, Ramon Vila, Jordi Rico

Ajudant de direcció: Pau Carrió
Iluminació: Albert Faura
Técnic: Guillem Gelabert
Regidor: Marc Serra
Producció: Blanca Arderiu
Direcció de producció: Bet Orfila
Traducció: Joan Sallent
Dramaturgia: William Shakespeare

On: Biblioteca Nacional de Catalunya

Adreça: Carrer de l'Hospital, 56

Fins a: 17.07

Horari: 20.30h.

Preu: 22€

Venda d'entrades: www.telentrada.com



5/6/09

Trailer "El final del romanticismo"

Cortometraje de Manuel Morales
Seleccionado en el Festival de Cine Pobre de Cuba (2009)

3/6/09

Versions musicals de Tarantino a Cal Ninyo

Concert amb les millors bandes sonores
dels films de Quentin Tarantino
Live Soundtracks Tarantino
by Cucarachas Enojadas Band

Divendres 12 Juny, 22:00h, Cal Ninyo
Entrada: 6 euros

28/5/09

Grans artistes a Sant Boi


Del 25 al 29 de maig de 2009.
Exposició de quadres realitzats pel nens i nenes de l'activitat extraescolar de dibuix i pintura de l'Escola Verdruna de Sant Boi (Curs 2008-2009).
Aula de Cultura
c/Lluís Castells, 25,27.
Sant Boi de Llobregat

27/5/09

26/5/09

Quinquis dels 80. Cinema, premsa i carrer

Si cerques quinqui en la RAE trobaràs: Persona que pertany a cert grup social marginat de la societat per la seva forma de vida. Ara nosaltres et proposem que, pel que més vulguis, no et perdis Quinquis dels 80. El poligoneo, la delinqüència, la navalla, la pipa, el pic, la fusta, el jaco, els cabells de mitja cabellera, el reformatori, la perifèria, l'estirp i la idiosincràsia, les pintes, les sales de recreatius, l'era pretáctel i altres meravelles de l'ahir definitori que van encunyar això que parafrasejàvem acadèmicament, es donen cita en el CCCB de Barcelona. Cinema, premsa i carrer, de Las Grecas a El Vaquilla i de d'aquest a El Jaro o a Perros Callejeros.

Aquesta exposició, comissariada per Amanda Cuesta i Mery Cuesta, ofereix una mirada sobre el cinema quinqui, que va viure el seu apogeu entre 1978 i 1985, centrant-se en la seva relació de retroalimentació amb la premsa de l'època. L'exposició actua, a més, com a reflex fidel de les transformacions urbanístiques, socials, polítiques i econòmiques que van fustigar el país en aquell període.

L'anomenat cinema quinqui comporta una particular i intricada relació de retroalimentació amb la premsa sensacionalista de l'època, però, a més, actua com un reflex fidel de les transformacions urbanístiques, socials, polítiques i econòmiques que van sacsejar el país durant aquell període. Els codis de representació de la delinqüència juvenil del cinema quinqui han perviscut fins a l'actualitat de tal manera que l'estereotip del quinqui, sotmès a un procés d'estetització, continua avui dia exercint una fascinació desfermada.

Autor: Diversos artistes
Disciplina: Diverses disciplines
On: CCCB
Adreça: Montalegre, 5
Horari: De dimarts a diumenge: d'11 a 20h. Dijous d'11 a 22h.
Quan: Del 25 maig 2009 al 06 setembre 2009

www.cccb.org

23/5/09

OVNI 2009. Rizomes

CCCB. Barcelona

A més de pel Loop, Barcelona es converteix en la ciutat videográfica per excel·lència amb l'arribada de l'Observatori de Vídeo No Identificat (OVNI). En aquesta ocasió és la crítica cultural i l'experiència interior els dos conceptes que funcionaran de frontissa durant els cinc dies. Rizomes, que bategen a aquesta edició, ens fa reflexionar sobre conceptes com a treball, civilització, organització, comunitat o comunicació. Serà a través de més de cent peces documentals rebudes des de latituds tan dispars com les argentines i les alemanyes o les espanyoles, les índies i les nord-americanes. Cinc debats oberts sobre aquesta proposta temàtica i la possibilitat de tafanejar el seu arxiu (que engrosa ja més de 2.000 peces) completen la programació d'aquesta -sempre- interessant iniciativa.


Mitjançant la projecció de vídeos, intervencions i debats, OVNI 2009 Rizomes considera una reflexió en dos eixos: una crítica social i cultural que porti a formes més equitatives i menys agressives d'organització social, i una recerca interior que qüestioni com l'ésser humà s'interpreta. Ambdues branques comporten revisar els imaginaris col·lectius sobre benestar, riquesa, felicitat, seguretat...

Horari:
Projeccions de les 17 a les 24h. / Projeccions simultànies al Hall i a l'Auditori. DVD, VOse / VOSC
Consulta dels Arxius de 12 a 23 h al Hall
Adreça: Montalegre, 5
Quan: Del 26 al 31 de maig de 2009

www.desorg.org
www.cccb.org

21/5/09

El Mundillo Editorial


Leyendo el suplemento literario del diario ABC, se pone uno al día en cuanto a obras, escritores, novedades... Sus artículos suelen ser interesantes y eruditos y, dejando aparte las tendencias políticas de dicho periódico, merece la pena comprarlo el sábado, sólo por el citado suplemento.
Hoy quiero haceros llegar un editorial escrito por Andrés Ibáñez, que me llegó al alma. En él se ven reflejadas las amarguras de los autores y el caldillo que se cuece en torno al mundo editorial. ¿Serán, al fin, irreconciliables el arte literario con el materialismo de la publicación?
Leed con detenimiento. ¡Vale la pena!

03 de mayo de 2009 - número: 901
Los editores
Firmas Por Andrés Ibáñez.

Los editores son seres tan delicados y misteriosos como el leopardo de las nieves. Es difícil comprenderlos. Es difícil saber qué les hace felices, qué les disgusta. Sus criterios, sus valores, sus preferencias, sus costumbres: todo misterios. El escritor y el editor a menudo se hacen amigos. Incluso muy amigos. Pero de todas formas, siguen siendo un misterio el uno para el otro.
El editor, por ejemplo, no entiende por qué diablos el autor tiene siempre tanta prisa. El autor entrega un manuscrito y enseguida, corriendo, hay que darle una respuesta. Pasan seis meses y el autor ya está histérico. Que no me has dicho nada. Que no sé qué. ¿No se da cuenta el autor de que el editor es un hombre ocupado? Y luego, si el editor acepta el manuscrito, el autor tiene prisa en que salga el libro. Que si para dentro de dos años ni de coña. Que si me muero si tengo que esperar dos años. Y ¿qué son dos años? piensa el editor, que vive en el mundo real y además esto es un negocio. Sale el libro, y al autor le come la prisa por que llegue a las tiendas. Y luego termina el año y la prisa por recibir la liquidación. Y si la liquidación es positiva, la prisa esa ya malsana, avidez pura, vamos, por que le hagas la transferencia. Que si ya estamos casi en mayo y no me has hecho la transferencia. Un editor es un hombre ocupado. Y además, una editorial es un negocio. Esto es el mundo real. Y ¿para qué tendrá el escritor tanta ansiedad por cobrar los derechos? ¡Ni que viviera de eso! A los escritores no hay quien les entienda.
Pollito azul. Mi editor, por ejemplo, se muere de risa cuando se entera de que me gustaría ganar un premio. ¿Para qué quieres tú ganar un premio? Me dice como el que mira a un niño que quiere que le compren un pollito teñido de azul. Para ganar dinero, le digo. Y ¿para qué quieres tú ganar dinero? Me dice el editor, ya muerto de risa. Para comprar el pan, el arroz, pagar la gasolina, comprarme un descodificador TDT, comienzo a decir. Mi editor me mira con gesto de desagrado. Es un hombre ocupado, y además lleva un negocio y esto es el mundo real. Esto es el mundo real. Me dice. En el mundo real se paga un neumático, pero no el trabajo del espíritu. ¿Es que estás gilipollas? me dice mi editor, que es amiguete y se toma confianzas. Dios mío, qué humillante es que a uno le llamen gilipollas con razón.
LLega el mes de Abril. Sociedad General de Autores y Editores. Quiero entrar y me dicen que no puedo. Pero yo soy autor, digo, soy autor de varios libros. No, no, me dicen, aquí no se admiten a ese tipo de autores. Aquí se admiten a autores y editores. Qué raro. Sociedad de mamíferos y guacamayos. Sociedad de geógrafos y señoras de la limpieza. Sociedad de amantes de los gatos e ilicitanos. Qué raro es esto. Hazte de CEDRO, que te pagan las gafas. ¿Y si no tienes gafas? No importa, hazte de CEDRO de todas formas. Ya acabarás teniendo gafas. Y entonces te las pagará CEDRO. Esto es real. Es el mundo real.
Termina marzo y llega abril. Tan garridico te vi venir. Así dice el cantar medieval. En marzo llegan las liquidaciones de las editoriales. Pero en abril nadie se siente muy garridico. Algunos editores mandan la liquidación, es positiva e incluso te pagan. Otros mandan la liquidación, es positiva pero tardan meses en hacerte la transferencia. Otros no mandan la liquidación, y luego uno se entera de que era positiva. Es que eran sólo cien euros, te dicen. Y claro, por una cantidad así no se molestan. Otros, ni te mandan liquidación, ni te enteras. Abril es un mes así. Quizá por eso Eliot decía que abril es el mes más cruel: él era editor, y abril es el mes en el que los editores (después de darse tres meses de plazo para hacerlo) tienen que pagar por fin.
Al editor le resulta revulsiva la idea de que a los autores, además de hacerles el grandísimo favor de publicarles, haya que pagarles dinero. Porque esto es el mundo real, esto es un negocio. Los editores son hombres ocupados. Y no nos engañemos: ningún escritor vive de lo que escribe. Pues si no vive de lo que escribe y ya se las ha arreglado para buscarse algún trabajillo, ¿por qué esa ansiedad por que le paguen, le paguen, le paguen? Son un poco infantilones los escritores con eso del dinero, el adelanto, los derechos. Y un poco materialistas. Parece mentira. Una cosa tan bonita y tan noble como la literatura. ¡La cultura es de todos! ¿Es que no les basta con la satisfacción de haber creado una obra de arte? ¿No les basta con el orgullo de ver su libro en las tiendas? ¿Es que la creación no es premio suficiente? Porque esto es el mundo real. El mundo real.

OjdService('canales','abcd');