28/2/09

Reflexiones sobre Marzo

Marzo es ocre o naranja. Es viento y presagio de hojas verdes. De soledad en la hierba y tumulto en las calles. Marzo no es hasta que llega y se va con la ligereza del polen, con la premura de un aleteo de abeja. Es un cielo, en la tarde, preñado de ventisca, de plomo y acero descargando, golpeando con rabia. Dios nos libre de marzos y de abriles, de primaveras acechantes que prometen el trueque y nada cambian. Líbrenos Dios de marzos sin templanza, la barriga vacía y la cabeza llena de tristezas, de promesas sin peso, de alturas de vértigo, sin pies y sin apoyo.
Apenas llega marzo y se irá sin hacer ruido, cortas pisadas, huellas en el polvo del camino sin sombra, sin solera. Hoja que cae del calendario de los días sin futuro, de las horas sin pena.
Si me asomo a la ventana veré marzo venir. Me esconderé tras la cortina de un febrero que agoniza y me sujeta. La frente fría contra el cristal del invierno, los ojos ávidos de ver, de presentirlo.

"Refracciones"
(Foto y texto Queta García)

24/2/09

Una nit a la Radio (Nova imatge sonora Radio SantBoi)

Divendres 27 Febrer, 22:00h, Cal Ninyo (6 euros)

23/2/09

En companyia... de Queta García

Anem a agafar un llibre i passejar per Barcelona. Anem a parlar dels seus carrers, de les seves teulades, del color del mar, de la seva olor ... I qui millor per parlar de la seva ciutat natal que l'escriptora Queta García. Queta va néixer a Barcelona, i va descobrir molt jove, que li encantaba explicar històries...
Estudia Ciències de l'educació i Història de l'Art i es dedicava a la docència. La seva primera novel la "El amo del sueño", va ser premi de Novel·la de la Universitat de Lleida l'any 2000 i ha estat adquirida per la biblioteca de la Universitat de Berkeley (Califòrnia).
Amb "El alma de la mariposa" guanya el X Premi de Novel la Juan Pablo Forner de Mérida el 2006. "El alma de la mariposa" ha estat adquirida per Record Books, i ha fet una edició en àudio book en espanyol per USA. Cultiva l'assaig i la poesia.
Coautora de diverses antologies poètiques:
"De Tu Colmado". Camins de la Paraula V (Fundació Max Aub 2002)
"Elegía a un Rey Dormido". Camins de la Paraula VI (Fundació Max Aub 2003)
"La Voz Dividida". Camins de la Paraula VI (Fundació Max Aub 2004)
En relat breu, ha rebut nombrosos premis i reconeixements:
"A Contrapié". Premi Narracions Frater de Lleida (2000)
"La Novia" (1996). Finalista Concurs Literari de Narrativa per a Dones.
"Pretèrit Perfecto "(1997). Finalista Premis Àrtemis.
"La Colina de la Luna". Menció Especial del Premi
"Contando hasta 2015" de la Fundació IPADE i la Universitat Complutense de Madrid.
Col laboradora habitual d'Intermón / Oxfam, ONG amb la qual ha publicat el conte infantil "Una festa sota les estrelles".
Ha estat tot un plaer parlar amb una dona que amb les seves paraules, et convida a perdre't per Menorca, per Barcelona ... et convida a somiar! Gràcies Queta.
Podeu escoltar l'entrevista en el següent enllaç : En companyia... de Queta Garcia

16/2/09

Una sugerencia literaria

Ya os recomendé, en su día, "Los hombres que no amaban a las mujeres",
novela moderna, de la útimisima corriente de escritores suecos
que abarrotan el mercado.
Stieg Larsson nos deleita, ahora, con la segunda entrega de su trilogía postuma (es una lástima que el escritor no haya podido disfrutar de su éxito en vida ni ser consciente de él). Os puedo decir de esta obra que atrapa al lector desde la primera línea y que mantine el interés, sin conseguir que dacaiga, durante el resto de las páginas.
A mi entender, es imprescindible haber leído la primera entrega para comprender la segunda, con el plus añadido de conocer a los personajes y haberles tomado cierto afecto. Se nota, en todo momento, que el autor mima a sus protagonistas y les profesa un cariño especial.
El final resulta un poco peliculero, con fuegos artificiales y una super woman que, pese a su corto tamaño, se defiende con uñas y dientes, pero, amigos, estamos ante una novela de distracción y divertimento y algunas licencias están permitidas.
Espero que sigáis mi consejo y os animéis a leerlas. Passaréis un buen rato.
También las podéis encontrar en catalán.
Bona lectura a tothom!!!
"La chica que soñaba con una cerilla y un bidón de gasolina"
Stieg Larsson
Ed. Destino
749 pag.

13/2/09

Julio Cortázar en las calles de Sant Boi


Aunque la mayoría ya han sido eliminados, vale la pena toparse con algunos fragmentos de la célebre Rayuela de Julio Cortázar.
Fotos: Pere Koniec

9/2/09

El deportivo pintado en los Talleres Feyre

Infancia. Siempre había un momento para visitar el Ferrari pintado en los Talleres Feyre (C/Baldiri Comas, 42). ¿Alguien conoce al autor del mural?. Foto: Pere Koniec

Graffiti en persianas de Sant Boi (8)

Bar Musical “La Gramola”. Todo un clásico de los artistas urbanos PIEZA y FRAN (Sant Boi). Foto: Pere Koniec

2/2/09

Silencis


Cuso la nit a la teva esquena.
Ja vindrà el temps de riure,
de plorar com ploràvem.
La gent passa pel carrer sense mirar-se,
sense veure't,
i és un esquinç la multitud que envolta,
el bocí de llum de la teva mirada.
L'ombra ha crescut mentre callaves
i asseguda sobra el terra, cuso i descuso dins la nit,
els missatges que no arriben,
que no graten la pell humida de l'albada.
I els meus dits ja no et toquen,
ja no et solquen les passes despenjades,
desfilades del fil de l'agulla que calla.
("Miratges")
Un poema de nit i d'albada per començar el febrer, per trencar silencis i boques tancades.

27/1/09

Revolutionary Road



Revolutionary Road es un film de Sam Mendes basado en la novela del mismo título escrita por Richard Yates, y protagonizada por Leonardo DiCaprio, Kate Winslet y Kathy Bates.
Os podría decir de ella muchas cosas, que se trata de una película de corte impecable, bien dirigida y bien interpretada, con varias nominaciones al Oscar y dos globos de oro. No puedo comentaros si la adaptación de la novela es buena porque no la he leído aún y carezco de ese juicio, pero sí me gustaría haceros llegar esa mezcla de sensaciones que he experimentado al verla.
La trama se centra en la pareja formada por FranK y April, habitantes de un suburbio de Conneticut con aspiraciones a ser personas diferentes, algo mejores que sus vecinos, y que sueñan con vivir en París. Pero la realidad se impone, esa misma que mata la convivencia y las quimeras, la que nos ata a una serie de obligaciones y tareas que, en la mayoría de los casos, nos ocupan todo el tiempo socavando la vida, la libertad personal y la de pareja. La pregunta que plantea el guión es sencilla: ¿Vivimos la vida que desearíamos vivir? Y repito el verbo y la palabra porque de eso, precisamente, trata esta cinta, del día a día, de la monotonía de subsistir sin hacer otra cosa que dejar correr el tiempo, convivir con las frustraciones y cumplir con lo establecido.
Un buen film, sin duda. Excelentes las actuaciones de los protagonistas (a destacar la del hijo de Kathy Bates, enfermo mental que, a mi entender, borda el papel secundario), pero, al verla, he tenido la sensación de estar presenciando un magnífico trabajo actoral y de dirección. ¿Quiere decir ésto que la película no ha llegado a rozarme?, ¿qué no me la he creído del todo?
Me gustaría conocer vuestra opinión.

23/1/09

Oriol Maspons


Oriol Maspons: un fotògraf insòlit és el títol de l'exposició que presenta la Galeria Kowasa de Barcelona. En ella el fotògraf mostra retrats ingenus i alhora provocatius, en blanc i negre, d'època, reflex de l'ambient humà i cultural de Barcelona, Cadaqués i París.

Sempre avançat al seu temps, amb atreviment i frescor, Maspons ha fotografiat a personatges com Dalí i Gala, Marcel Duchamp, Antoni Tàpies, Gary Cooper, Audrey Hepburn i Elsa Peretti. Les seves imatges transmeten, ens porten a aquest moment, a aquest lloc, a aquesta persona. Va ser a París on es code amb Robert Doisneau, Brassai, Cartier-Bresson i Guy Bourdin, ampliant els seus horitzons i tornant a Barcelona amb idees mundanes, lluny de l'academicisme i el costumisme, apostant per una mica més controvertit, enfocant el costat alternatiu de la Barcelona dels seixanta i setanta, amb actitud, sempre contraposant el seu costat més innocent amb el més suggerent. Coetani de Ramon Masats, Francesc Català-Roca, Xavier Miserachs, Colita i Leopoldo Pomés, Oriol Maspons va formar part de la Gauche Divine, avantguarda barcelonina, i del Bocaccio, club de moda de l'època, va registrar el moviment dels hippies d'Eivissa, va realitzar la seva col·lecció particular de pin-ups i treballs de publicitat espontanis, etc, ocupant, amb tot, un paper excepcional en la història de la fotografia espanyola.

Nom exposició: Oriol Maspons: un fotògraf insòlit
Autor: Oriol Maspons
Disciplina: Fotografia
On: Galeria Kowasa. Espai 1
Adreça: C/Mallorca, 235 baixos
Fins: 28.02.09
Horari: De dilluns a dissabte de 11 a 14h i de 17 a 20.30h
Preu: Entrada lliure

www.kowasa.com/gallery