El passat 19 de maig, va tenir
lloc, en un acte solemne, la sisena edició dels Premis Ciutat de Sant Boi on la
nostra associació d’amics i familiars de malalts mentals EQUILIBRI va obtenir
el Premi d’Acció Cívica. Aquest és el primer reconeixement que rebem (esperem
que d’una llarga llista) des que començarem a caminar, ara fa sis anys, i volem
aprofitar la celebració per recordar d’on venim i cap a on anem. EQUILIBRI és,
encara, una associació jove, però, al mateix temps, avesada en nombroses
lluites, car que cadascú dels seus membres aporta la seva d’íntima i personal:
les experiències i els patiments que ens encoratgen i enriqueixen a tots. Des
del principi sabíem que ens embrancàvem en una empresa complicada i feixuga, de
llarg recorregut. L’estigma que pesa sobre la malaltia mental fa que sigui
difícil d’assumir, de reconèixer, i per tant fer-la palesa resulta delicat i a
cops, dur. Però, poc a poc, hem nat trobant el nostre lloc, fent-nos un forat
que creix i es fa més gran, més nodrit. La nostra tasca ha estat sorda, però no
muda ni cega. Pretenem fer-nos sentir, donar veu als malalts i a les seves
famílies, els autèntics herois del dia a dia, els patidors d’una societat
injusta. Si en els temps que ens ha tocat viure la situació és complicada per a
tanta gent, molt més per a les persones amb algun problema de salut mental
perquè queden exclosos, perquè són els últims de totes les llistes. No oblidem
que qualsevol està exposat a patir una malaltia mental. Per tot això, ara fa
sis anys, decidirem agrupar-nos i treballar per tots ells: aquells que sovint
resulten invisibles perquè no els volem veure, perquè és més còmode deixar-los
de banda. I ens vam proposar ser-hi, restar, mantenir-nos junts, un compromís a
llarg termini però corprenedor. I aquí estem, intentant arribar sense
aturar-nos, amb la intenció de donar a conèixer la nostra realitat, d’obrir-nos
cada cop a més gent, a tots aquells que vulguin apropar-se sense por, sense
vergonyes inútils que els impedeixin avançar. Ara, agraïm i rebem aquest premi
amb esperança. Un guardó que no només és nostre si no que pertany a tots
aquells que pateixen una malaltia mental, ja siguin els propis malalts o les
persones que els envolten i els cuiden. I esperem que ens ajudi a créixer, a
rebre l’ajut que ens cal, a trobar comprensió i espai per la nostra veu, perquè
no podem quedar exclosos ni volem ser oblidats.
Necessitem l’ajut de tots! Et necessitem a tu!
Necessitem l’ajut de tots! Et necessitem a tu!
