L'Observatori Fabra

Amb motiu de l'Any Internacional de l'Astronomia, l'Observatori Fabra ha decidit obrir les portes al públic durant els dies 3, 4 i 5 d'abril perquè tots els barcelonins i les barcelonines encuriosits pel món del cel i l'astronomia puguin descobrir com funciona un observatori.
La visita, que tindrà lloc de les 19.30 a les 21.30 hores, permetrà veure tots els espais d'aquest observatori amb un recorregut que començarà a la Sala Circular o Museu, on es poden apreciar els instruments que han format part de la història d'aquest centre.
Es continuarà per la Sala Modernista, on els visitants podran veure l'aspecte que tenia abans la cúpula, i es posarà punt i final a la visita amb l'arribada a la cúpula, lloc des d'on es gaudeix d'unes de les millors vistes de la ciutat, i alhora es pot observar el cel amb el telescopi.
Els qui decideixin fer la visita a l'Observatori Fabra podran gaudir també d'unes vistes espectaculars a la lluna i Saturn.

VERDE FRUTAL

Me deslumbra un sol de primavera verde.
Cuando entorno los ojos apenas amanece
y elevo los brazos,
los párpados caídos por la intensidad con que me enfrento a la luz.

Un roce y se marchita,
y aparto la vista de su centro descarnado y glorioso.
Me apetece hundirle un dedo,
aplastar su centro jugoso y bucear entre dos aguas.
Tan pequeña,
tan ínfima en mi esfera que podría caer
y perderme en su limbo arbolado de sombras,
estrellado de espinas,
sajado en flor.

Fotografía: Ricardo Caballero

Texto: Queta García

Ana y Toni en las Américas

A vegades navegant per Internet, solem trobar un blog que et enganxa, que fa que no puguis deixar de visitar cada dia. Aquest és el cas del blog dels nostres convidats d'avui. Era un blog un bloc que deia el següent: Ana i Toni en lasAméricas "Benvinguts al nostre blog, del qual farem el nostre diari de viatge, amb el qual podreu acompanyar a aquesta aventura que emprendrem el dia 7 de juny de 2008 i que ens portarà durant gairebé 6 mesos per molts dels racons que desa el continent americà ...I de la mà d'ells, anem a fer un increïble viatge...

Podeu escoltar l'entrevista de rádio : En companyia

El Mar es un Olvido

Me levanté como el miedo se levanta
y la niebla.
Y caminé con pasos cortos,
como debe ser,
y torpes,
porque no sé más.

Bien entrada la tarde me detuve
frente al mar
(la bicicleta dormía en su rincón).
El cruel horario
se tambaleó apenas.
Calendario imperfecto
hechizado de muerte.


Fotografía: Paky López
Texto: Queta García

Recordando fanzines santboianos: Sèrie B

Entre 1995 y 1999 se editó Sèrie B, un fanzine de cómic editado por el Casal Infantil y Juvenil de Marianao (CIJM). Tras los 3 primeros números, el fanzine de despidió con un extra de narraciones firmadas por el colectivo Nbk Band. Foto: Pere Koniec

Recordando fanzines santboianos: Locutus

3 números publicados. 1998. Editado por el conjunto de Casales de Jóvenes de Sant Boi. Foto: Pere Koniec

Recordando fanzines santboianos: Asmódeo

Asmódeo (revista caligráfica) estaba editada por la Asociación cultural Asmódeo (Sant Boi). Los más informados podéis dejar un comentario para completar el año de su publicación y los números que se editaron. Foto: Pere Koniec

Ingienería genética

Chirría la manzana –el corazón partido entre dos mundos–, y respiro desconcierto verde en sus hojas ausentes. Su savia es pasión mecánica en las venas que llora por crecer, por abrirse de raíz en imagen animada.
Bajo mi atenta mirada enrojece de vergüenza y prefiero olvidar. Arrinconar las semillas aisladas, envasadas al vacío sin brotar. Descartar las pepitas de cobre que no podré morder, con su sabor blindado, su reflejo protegido y el aroma maduro bajo un sol de butano.
Sacudida de luz, la manzana brilla en mi mundo perfecto. Sobrevive atrapada entre los puntos de los focos y las comas del espacio. Eterna de caricia en los dedos que no llegan a tocarla.

Texto : Queta García

Fotografía : Ricardo Caballero

Queta Garcia en... Imatges de Sant Boi TV

Finalista amb la seva obra “El Peso del Aire”, del prestigiós premi “Azorín” de Novel·la, de l’Editorial Planeta que es va fallar el passat 26 de febrer.

Podeu veure l'entrevista en Imatges de Sant Boi TV

Paul Strand

Per casualitat (o per una combinació d'intuïció i bon encert per part dels programadors) aquesta temporada artística marcada per la recessió ha volgut que desfilessin per alguns museus i centres del nostre país les crues imatges que van retratar els anys de la Gran Depressió. Walker Evans (en la Fundació Mapfre, Madrid) i les figures femenines de Dorothea Lange (part de la col·lecció de Lola Garrido que va poder veure's la passada tardor al Canal d'Isabel II) cedeixen el pas ara a Paul Strand en Foto Colectania, exposició que ja va poder veure's en la Fundació Pedro Barrié de la Maza (A Coruña i Vigo).

Últim mestre en la fotografia documental, honesta i directa, que va retratar aquesta Amèrica pobra fruit de la debacle borsària del crack del 29. La petita (i difícil de trobar) sala barcelonina proposa una retrospectiva del fotògraf nord-americà, des de seu la primera dècada del segle XX fins als anys setanta que permet a l'espectador veure algunes de les imatges icòniques de la història en còpies originals de l'època. És el cas de la impactant dona cega fotografiada a Nova York o els treballadors a Wall Street. Seguidor d'Alfred Stieglitz, que imposa el seu estil directe i allunyat de les referències pictòriques del medi en els seus orígens, Strand va realitzar amb aquesta nova mirada un retrat modern de la ciutat dels gratacels i el nou paisatge de la modernitat industrial. Encara que serien les imatges de les terribles conseqüències del crack del 29 les que marcarien tota la seva trajectòria.

El fotògraf abandona els aspectes més formals per apropar-se al retrat social, tornant el seu estil més sever, sense concessions ni estètiques ni emocionals. Serien aquestes desolades figures les que definirien per sempre el treball de Strand, que també va fer estudis documentals sobre els indis de Nou Mèxic o els habitants de Nova Anglaterra en dècades posteriors. Marcat una altra vegada pels designis econòmics i polítics del seu país, amb la cacera de bruixes del mccarthysmo, Strand va fugir a Europa, on en països com França i Itàlia captaria la trista bellesa present a "Young boy"o "The family", consolidant-se com un dels grans retratistes fotogràfics. Imatges com les descrites desfilen per l'exposició de Foto Colectania, una emocionant mostra que ens situa davant el dolor i la desolació, des d'una mirada respectuosa i lliure de prejudicis.

Nom exposició: Paul Strand. Retrospectiva 1915 - 1976
Autor: Paul Strand
Disciplina: Fotografia
On: Fundació Foto Colectania
Adreça: Julián Romea, 6. Barcelona
Fins: 04.04
Preu: Entrada lliure

www.colectania.es