Tenia una caseta al peu del camí.Vaig aixecar una tanca perquè els nins no volaren
i cada dia me la mirava i me la mirava.
Els nins creixien i una tarde trencaren a caminar.
Vaig eixamplar la tanca
i cada dia me la mirava.
De bon matí vaig sentir l'esclafit
i ho vaig saber,
però no vaig gosar abocar-me a la finestra,
no vaig gosar acostar-me a la tanca.
"Miratges de cada dia"
2 comentarios:
Veig que el meu comentari de l'altre dia no ha sortit. M'encanta aquest poema que vaig sentir per primera vegada al teu recital a La Plana.
Petonets i expressions.
Glòria
Gràcies pel teu poema. Expresses sentiments i pors d'una manera fascinant.
Maria
Publicar un comentario