Nadal particular, Nadal peculiar

Feliç 2009 a tothom i particularment a l'equip de Santboicultura.

Una abraçada!

Noche de Paz 4

Noche de Paz, Noche de amor, de soledad, desolación, dolor, hambre, incomprensión.

"(...)Algunos dedos fríos, de fría luna, se pasean por su lomo y él se retuerce de gusto despreocupándose de la soledad y del hambre canina que azota como una racha de viento encabronado.Pronto serán invisibles, todos ellos(...)"

Si os apetece concluir la historia podéis seguir leyendo en mi blog.

Noche de Paz 3

15 de diciembre. La temperatura fría y la cabeza caliente. No cerréis los ojos al pasar ni miréis para otro lado. Os dejo otra entrega de nuestros héroes de acera y garrafón.

"(...)Son los mismos de siempre. Presentes y marciales. Dolidos y olvidados. Una flotilla itinerante, de edad indefinida, que busca acomodo sin ser vista.
No ha habido bajas en esta mañana azul. Y el grupo se felicita recordando otras noches menos afortunadas. Como una extraña familia, los moradores del lugar se arraciman en torno al chusco y al cartón de vino medio vacío que pasará de boca en boca sin quedarse. Es la hora de dar gracias. De bendecir la primera comida del día y regocijarse porque, a decir verdad, nunca se sabe cuándo será la próxima. Es también la hora de asearse en la fuente fría, de rascarle la espalda al vecino y la cabeza al pobre chucho trastocado que se ha empeñado en correr la misma suerte que este grupo singular. La hora de seguir y de volver a empezar(...)"

Si tenéis ganas de leer un poco más os remito a mi blog.

Sant Boi Puríssima 2008: Exposición PortAverdura

Exposición: Natàlia Solanas. Ilustración: Pieza. Fotos: Pere Koniec

Damos la bienvenida a “El Crit! Magazine”

Ya tenemos aquí el primer número de “El Crit! Magazine”, una publicación cuatrimestral dirigida por Israel Gordon, apoyada por la redacción del propio Israel, Alba Iniesta y Tomás Gallego. La portada es de Rafa Manso. La podéis encontrar de forma gratuita en las bibliotecas, casales y equipamientos de Sant Boi. Foto: Pere Koniec

Stickers en Sant Boi (esas pegatinas urbanas)

Dos stickers del artista urbano FRAN (Sant Boi de Llobregat)

Noche de Paz 2

Segunda semana de Adviento, segunda entrega de nuestra historia real.

Sólo para nuestras conciencias.

"(...)Los residentes duermen a ratos, a trompicones. La pequeña fogata de la víspera, se apagó hace mucho. Medio cubiertos entre cartones, las barbas se han cuajado y presentan un aspecto blanquecino y tieso, como de ancianidad prematura. La helada ensancha la noche, la puebla de desalientos. Una luna, perforada y redonda, sonríe desde las alturas como un queso demasiado lejano para poder hincarle el diente. Y aún quedan muchas horas, vigilias sin sueños enguantadas de blanco, afiladas de acero; doloridas en los huesos que retienen el frío, voraces de hambre en el pozo vacío de las papeleras sin fondo. Alguna colilla se apura entre dientes y pasa de mano en mano, bocanadas de hielo entre extraños compañeros (...)"

Para leer más os remito a mi blog personal.

7ª Fira de la Puríssima a l'Ateneu Santboià

El colorista (y fantástico) cartel es obra del colectivo

The Poca Monta Company.

Programación en el blog Ateneu Santboià

Concierto "Facto delafe y las flores azules"

Viernes 5 de Diciembre en Can Masallera, 23h:

"Facto delafé y las flores azules"

Entrada gratis!

Bonustrack videoclips obligados:

Mar El Poder Del Mar y El Indio

Noche de Paz

Se avecinan días raros, dorados y odiosos. Días de consumismo desaforado. Jornadas extrañas de un falso sentimentalismo en las que las depresiones, la tristeza y la sensación de soledad, se agudizan.
Os regalo una pequeña historia, la de todos los días, esa que se cuenta con sólo mirar alrededor. La iremos desgranando a lo largo del mes.




"La mañana se despereza fría y coagulada. Se diría que rota, quebrantada en mil pedazos que congelan el rostro de la ciudad.
En la plaza, convertida hoy en pista de patinaje, se prolonga la noche y se entretiene el alba. El chorro de la fuente fría ha dejado caer algunas gotas de escarcha y, poco a poco, las estrellas se diluyen devoradas por una esquiva claridad; se retiran hacia algún confín extraño, demasiado alejado de la vista incluso para seguirlas. El trámite resulta lento, un poco más indolente cada día y los pobladores de los bancos, los habitantes del tresillo de madera, añoran el sol, la tibieza del otoño, el sofoco del verano con su estufa de carbón(...)"

Si queréis leer cómo sigue esta pequeña crónica, os remito a mi blog personal.

Recomanacions Nadalenques. Llibre Infantil i Juvenil

Recomanacions Nadalenques
Llibre Infantil i Juvenil


Benvolguts lectors:
Sempre és bon moment per regalar llibres, però aquestes festes que s’acosten són l’excusa ideal per fer-los arribar als més petits i als nostres joves. És important que comencin a afeccionar-se a la lectura.
Us presento una llista força complerta i elaborada, per tal que encerteu amb aquells llibres més adients o divertits pels vostres fills, germans o amics.
En aquest bloc trobareu la primera part del llistat (aquella referent als primers lectors i nens fins els nou anys). En el meu bloc personal tindreu la resta (cicle superior, ESO i juvenil)
Bona lectura a tothom!!!



PRIMERS LECTORS (de 3-5 anys)

PALLUFET & VENTAFOCS. Miquel Desclot. Ed. Cruïlla (El Vaixell de Vapor. Sèrie Blanca, 62).
LA POR. Mercè Maure. Ed. Abadia de Montserrat (Primers Contes, 3).
LA MÀGIA DELS REGALS. Montse Tobella. Ed. Baula (Capsa de Contes,2).
¿QUIÉN HA GANADO? Pia Vilarrubias. Ed. Anaya (Tina y su Pandilla).
EL NEN GRIS. Lluís Farré. Ed.La Galera/Cercle de Lectors.
EN CROCO SE’N VA A PASSEJAR. Ulrike Müller. Ed. L’Albí.


CICLE INICIAL (de 6-7 anys)

UN SOMNI DINS EL MITJÓ. Eulàlia Canal. Ed.Animallibres (La Formiga Groga, 8).
EL MONO QUE QUERÍA LEER. Norma Sturniolo. Ed.Anaya (El Duende Verde, 116).
ELS COCODRILS IMITAMONES. David Bedford. Ed.Ekaré.
LA BRUIXA BRUNILDA. Valerie Thomas. Ed. Lumen.
M’AGRADA DIBUIXAR. Montse Ginesta i Marta Bes. Ed. Viena.
EN JAN POL FA DE DETECTIU. Marta Jarque. Ed. Bambú (Primers Lectors).
BON PROFIT! PER MOLTS ANYS!. Miquel Martí i Pol. Ed.Barcanova.
CAVALL DE MAR. MARINA. Olga Xirinacs.. Ed.Barcanova.
ABECEDARI PICTÒRIC. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
ZOOM...ART! Gillian Wolfe. Ed. Serres.


CICLE MITJÀ (de 8-9 anys)

QUINA BESTIESA! M. Carme Roca. Ed. Baula (Ala Delta, 29).
UNA FESTA SOTA LES ESTRELLES. Queta García. Ed.Intermón-Oxfam.
XAU, EL GOS NÀUFRAG. Josep Vallverdú. Ed. La Galera (Grumets, 187).
EL REI AMB ORELLES DE CAVALL. Eric Maddem. Ed. Blume.
GERMÀ DELS ÓSSOS. Käthe Hoffmann. Ed. Barcanova.
TINA SUPERBRUIXA I LA MÀGIA DEL CIRC. Knister. Ed. Brúixola.
ELS CONTES DE L’ORDINADOR. Maria Grau i Saló. Ed. Del Pirata (22).
EL DIA QUE PIGASSO VA CONÈIXER MUUTISSE. Nina Laden.Ed.Serres.
DEGAS I LA PETITA BALLARINA. Laurence Anholt. Ed.Serres.

Recordando: Mostra de Cinema Volpina 2005

Preparación de la Mostra
Presentación de la Mostra
Mesa redonda con los autores
Entrevistas a los autores
Preparando la exposición

Agrupació Fotogràfica de Sant Boi, AFOBOI.

Hola amig@s!!!! El grupito que veís en la foto, hemos fundado la Agrupación Fotográfica de Sant Boi, AFOBOI !!!!
AFOBOI , es una asociación cultural dedicada a la enseñanza, promoción y difusión de la fotografía.
AFOBOI organizara diversos concursos fotográficos de diferentes ambitos. Mediante ellos se divulgarán i se distinguiran, el trabajo creativo de los fotógrafos. Las fotografías premiadas en cada concurso, junto a una selección de las más representativas serán exhibidas públicamente. Además, todas las fotografías premiadas en cada concurso, podrán verse en nuestra web AFOBOI.
AFOBOI organizará talleres y seminarios especializados, que incluiran diversas técnicas fotográficas, impartidas por fotógrafos de reconocido prestigio:
Sesiones de Estudio
Cursos de iluminación
Fotografía de estudio y un largo, etc...

También organizaremos salidas fotográficas con una periocidad de una salida/mes como mínimo!!!!

En la foto de izquierda a derecha:
Xavier Sánchez El Marge, Mingo Ortega Macroiris, Paky López Miradas de Paky, Dani Carrillo Capturas, Julio Pulido Vista cansada

13ª Mostra de Teatre de Barcelona

Tots hem de tenir, almenys, una oportunitat de mostrar el nostre treball. Aquest és l'esperit amb què va néixer, el 1995, la Mostra de Teatre de Barcelona, un projecte encapçalat per l'actriu Empar López, impulsora també del jove Teatre del Raval. Cansada de veure i experimentar el difícil que és per als actors, autors i directors joves trencar el cercle tancat, endogámico, que provoca que uns quants noms -sempre els mateixos- es repeteixin a totes les produccions de la cartellera catalana, López va impulsar aquest festival que, amb la complicitat i col·laboració de la Coordinadora de Sales Alternatives de Catalunya, permet a companyies desconegudes mostrar el seu treball i donar-se a conèixer entre els programadors. També és una oportunitat per a actors que comencen de mostrar les seves virtuts als directors de càsting mitjançant la interpretació de treballs complets, lluny del nerviosisme i fredor de les audicions temudes. L'èxit de la proposta, que arriba a la seva 13a edició, es confirma cada any amb la presentació de més de 100 projectes, entre els que se seleccionen finalment 15.

Com a novetat, destaca el fet que aquest any totes les obres es podran veure en un únic espai, el Teatre del Raval, però amb la sorpresa que els guanyadors de les tres categories (Millor Espectacle, Premi del Públic i Premi Especial del Jurat) tindran l'oportunitat de representar els seus treballs en una gira per Catalunya, a les sales Trono de Tarragona, la Planeta de Girona, el Teatre de l'Aurora d'Igualada, el Bravarium de Reus, l'Estruch de Sabadell i el Teatre de Ponent de Granollers. Entre els muntatges que es podran veure en la Mostra destaquen El coronel Ocell (un clàssic de Boitxev, a càrrec d'Azzo Teatro), Projecte Llenamú (un àcid retrat de la classe política, de Corcia Teatre), Puputyttö, la noia conejita (una original proposada de teatre màniga, de L'Associació Artística Indi Gest) o Els Residents (de la companyia A les Fosques).

Nom: Mostra de Teatre de Barcelona
Un festival de teatre
Teatre del Raval
Adreça: Sant Antoni Abad, 12. Barcelona
Quan: Fins al 07.12
Preu: 5€
Venda d'entrades: Taquilles, http://www.telentrada.com/, 902 10 12 12, oficines de Caixa de Catalunya

http://www.mostradeteatredebarcelona.com/

David Levinthal

David Levinthal, exposa per primera vegada a Espanya a la Galeria Raiña Lupa de Barcelona.

És aquesta la primera exposició que es realitza a Espanya del fotògraf reconegut americà que, utilitzant l'aparentment banal món de la joguina, ens mostra escenes reivindicatives i mordaces de la vida actual.En aquesta exposició David Levinthal ens presenta la seva última obra "Iraq". Fotografies monumentals que amb imatges irreals i inventades, és capaç d'il·lustrar la més crua realitat de la guerra. Levinthal porta des de mitjan els 70 submergint-se en el món de la fotografia. En els seus treballs en Polaroid Polacolor retrata el món real des d'una panoràmica irreal, metòdica i treballada. Munta un escenari sobre el qual col·loca els actors, lliures de retòriques culturals i de lligaments morals, i es converteix en un voyeur de la vida, d'aquesta forma pot tractar, amb sencera llibertat, temes tan dispars com la guerra, la bellesa femenina, el sexe o les distàncies socials entre classes.

Les seves fotografies han il·lustrat en nombroses ocasions, les més importants publicacions del seu país: New York Times Magazine, Metròpolis, Best Life, Men's Journal, GQ Magazine, entre d'altres. La seva obra també ha estat utilitzada com a imatge publicitària per marques com Absolut Vodka o IBM. L'obra de Levinthal és present en el Whitney Museum of American Art de New York, el Museum of Modern Art de New York, el Metropolitan Museum of Art de New York, l'International Center of Photography de New York o el Centre Pompidou de Paris entre d'altres.

David Levinthal és un dels 20 artistes implicats en el "Mobile Art: Chanel Contemporary Art Container By Zaha Hadid"; emblemàtic moviment de la casa Chanel pel qual la marca uneix la seva imatge a un projecte d'art amb estil itinerant. Amb aquest projecte, Chanel, pretén donar a tots els públics d'Àsia, EUA i Europa "una accessibilitat a l'art mai abans vista". Amb aquesta idea s'ha creat un pavelló d'aspecte futurista on 20 artistes internacionals exhibeixen els seus treballsfeines inspirats en "la mítica bossa Chanel". http://www.chanel-mobileart.com/

Data: Fins el 31 de Gener de 2009

Lloc: Galería Raiña Lupa, C/ Consell de Cent 278 - 1º 2ª, 08007 Barcelona

Preu: Entrada gratuita

La Felicitat

Tenia una caseta al peu del camí.
Vaig aixecar una tanca perquè els nins no volaren
i cada dia me la mirava i me la mirava.

Els nins creixien i una tarde trencaren a caminar.

Vaig eixamplar la tanca

i cada dia me la mirava.

De bon matí vaig sentir l'esclafit

i ho vaig saber,

però no vaig gosar abocar-me a la finestra,

no vaig gosar acostar-me a la tanca.

"Miratges de cada dia"

L'Alternativa - Dependents del cinema Independent

I encara que el títol soni a sinsentit absolut, en realitat parla d'un moviment que ja és legió. Parla dels que creuen en el cinema que no ve d'Hollywood, dels quals saben que hi ha més tipus de documental que els que projecten en La2 a l'hora de la migdiada i dels quals no creuen que Von Trier sigui l'únic capdavanter del cinema alternatiu. Tots ells estan de sort, perquè està a punt de començar la quinzena edició del Festival de Cinema Independent de Barcelona, també conegut com L´Alternativa.

Una mostra que, repartida en diverses seus entre les quals es troben els cinemes Maldà o l'auditori del MACBA, convertirà durant més d'una setmana la ciutat de Barcelona en la capital europea del cinema independent. En aquesta edició s'han presentat a concurs més de 2.200 pel·lícules només a la Secció Oficial -de la qual s'han seleccionat 80 finalistes-, on es podran descobrir autèntiques joies impossibles de trobar en els circuits cinematogràfics comercials.
A més de les quatre seccions competitives -Curtmetratge, Llargmetratge, Animació i Documental-, L´Alternativa també compte amb seccions paral·leles, dedicades als creadors més joves, seccions retrospectives i homenatges a directors imprescindibles que van canviar el rumb de la història del cinema. Entre aquests podem destacar la retrospectiva que L´Alternativa, amb la col·laboració de l'Institut Francès, dedica a l'algerià -encara que francès d'adopció- Tony Gatlif. Un home polifacètic que des dels anys 80 va dedicar la seva carrera a representar la cultura romaní en el cinema com a director, actor, guionista o compositor musical, i va aconseguir amb seus (aparentment) minoritàries produccions un gran reconeixement internacional.

Un altre cicle a destacar és el dedicat als germans Paolo i Vittorio Taviani, directors coetanis de Pasolini i Fellini el cinema dels quals se centra, majoritàriament, en els esdeveniments polítics de la Itàlia del segle XX. I els seus protagonistes, com el sindicalista Salvatore Carnevale. Alguns dels títols que es projectaran -en col·laboració amb l'Institut Italià de la Cultura- són La nit de San Lorenzo i Padre Padrone.

L´Alternativa també ha unit en aquesta ocasió les seves forces amb Casa Amèrica i l'ONG Mugarik Gabe per crear la secció Sinergias de la història: amb llum pròpia, en la qual es projectaran pel·lícules afins al seu compromís de solidaritat amb Llatinoamèrica. També es podrà veure el film Americà, de Carlos Ferrand, un documental narrat en primera persona en el qual el director recorrerà Amèrica des de la Patagònia fins a la "Terra del gel" visitant vells amics i fent-nos partícips de les seves vides.

Seguint amb el gènere documental, el festival se centra a la figura de l'alemany Andres Veiel per organitzar una retrospectiva d'alguns dels seus millors títols, filmats amb el seu peculiar estil, a cavall del polític i el privat, el cinema i el teatre, la investigació documental i la dramatització. El mateix Veiel en impartirà, dins de les activitats paral·leles del certamen, una màster class en la que parlarà de les fronteres i el mestissatge del documental i la ficció.

15è Festival de cinema independent de Barcelona

14-22 novembre 2008

alternativa.cccb.org/2008

Blues del Silencio

Os recomiendo esta ópera prima de la escritora extremeña Lola Santiago. Se trata de un thriller ambientado en un hospital psiquiátrico, con su idiosincrasia particular como fondo: vidas rotas, mentes perturbadas... Ese escenario es el elegido por la autora para desarrollar la historia de Alba, una mujer amnésica que bucea en intrincados dédalos de pasión y desamor para ir descubriendo lo que ha sido su vida hasta llegar a la cama de un hospital. Novela intimista, de sentimientos, aunque no sentimental, nos muestra el perfil psicológico de los personajes sin estar exenta, por otro lado, de una buena dosis de misterio que mantiene la tensión en el lector y despierta su interés. ¿No os parece atractiva y altamente recomendable?. Lola Santiago es una escritora ya consolidada en su vertiente poética. Poemarios como "Apenas un trazo" o "Pulso roto" la han afianzado como una de las voces más sólidas en el panorama lírico. También ha efectuado incursiones en el mundo de las artes plásticas. Podríamos decir de ella, pues, que es una artista multidisciplinar, palabreja muy de moda en nuestros días. En su obra pictórica destacan el equilibrio de su composición y la tensión emocional, unas características que, al parecer, comparte esta novela, su primera tentativa en el género narrativo. Por todo lo dicho, me parece una obra de lo más interesante y aconsejable. Bona lectura a tothom!!!

Blues del Silencio. Lola Santiago. Ed. Sial. 176 Pág. 20€

Los "Blood Cherry Blossoms" en concierto

Jueves 13 Noviembre 21:30h.
La Fragua, C/Vistalegre 40, Cornellà.

Myspace de Blood Cherry Blossoms

Bonustrack del post:

Videoclips del gupo dirigidos por Carlos Cercós.

The million dollar answer
Ode to cat girl

A LA CIUTAT XINESA. Mirades sobre les transformacions d'un imperi

La Xina viu, des de fa una dècada, immersa en importants processos de construcció i deconstrucción que modifica àmpliament el seu paisatge. Aquesta exposició situarà aquests canvis en la continuïtat de la història i de la cultura d'aquest país. El seu objectiu és presentar la realitat de la ciutat d'ahir i d'avui en quatre de les seves dimensions: urbanisme, arquitectura, paisatge i infraestructura. Serà, així mateix, l'ocasió de confrontar aquestes realitats amb l'imaginari xinès i occidental, així com amb mecanismes propers a la informació o la propaganda.

L'exposició En la ciutat xinesa. Mirades sobre les transformacions d'un imperi, organitzada per la Cité de l'Architecture du Patrimoine i el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, amb la col·laboració de la Fundació Bancaja, es recolza en la presentació de documents arqueològics, obres d'art, maquetes, imatges d'arxiu i creació contemporània. El recorregut expositiu, unificat per la noció de canvi, es descompon en una dotzena d'espais autònoms vinculats ja sigui a una paraula o un concepte xinès, ja sigui a una ciutat que serà presentada a través d'una de les seves principals característiques, en les quals destaca especialment el Pequín actual en ple procés de desenvolupament urbà centrat en els Jocs Olímpics.

Així, alguns dels àmbits de l'exposició seran: Jardí, Caràcter, Terra, Aigua, Fengshui i Construcció / Destrucció. I entre les ciutats representades trobem: Suzhou, Xi'an, Chongqing, Cantó, Shangái i Pequín.

L'obra cinematogràfica pren, en aquest context, un relleu especial. Cinc directors de cinema xinès aporten a l'exposició un punt de vista de cineasta sobre cinc ciutats que marquen l'itinerari de la mostra.

Autor: Varis
Disciplina: Documents arqueològics, obres d'art, maquetes, imatges d'arxiu
On: CCCB. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
Adreça: C/ Montalegre, 5. Barcelona
Fins al: 22.02.09
Horari: Dimarts a diumenge: 11-20h. Dijous: 11-22h.
Preu: 3,40-4,50€
Venda d'entrades: Taquilles museu

http://www.cccb.org/

Quimera

Porque me gusta esa palabra. Hay muchas otras, por supuesto, pero ésta es la primera de mi lista. El año pasado se organizó una competición en Internet para buscar la mejor palabra, la preferida de la gente por su sonoridad, significado, musicalidad... Por un sinfín de cuestiones propias y particulares, personales e intransferibles.
Creo que ganó: AMOR.

En mi empeño por obtener respuestas a las llamadas de este blog, os propongo ese mismo juego. Busquemos nuestra palabra preferida, la que más nos dice o nos llena la boca. A mi me apetece empezar con "quimera" porque junto los labios, al pronunciarla, para despegarlos después suavemente. Porque me habla de sueños, de lugares perdidos, de metas por llegar o inalcanzables, de viajes lejanos y tesoros escondidos, de princesas orientales, de bellas durmientes, árboles caídos, mitos, leyendas y cuentos chinos... Por todo ello me gusta "quimera", pero también podría proponeros "desierto", "atavío", "mimbres", "delit", "melangia"... Tantas y con tanto detrás... En castellano. En catalán...

¿Cuál es la vuestra? Esa que esconde un significado especial, que se amaga tras la oreja, que zumba como una mosca sobre vuestra cabeza.

Siento una morbosa curiosidad, ¡Hagamos una cadena de palabras!, ¡Busquemos una, ESA...!. ¿Os animáis?. Espero vuestra participación.

"En Companyía" destacado en “Viure Sant Boi”

La publicación municipal Viure Sant Boi destaca el programa radiofónico “En companyía” conducido por nuestra compañera Paky López. Lo podéis escuchar los Jueves de 16:00 a 17:00 en Radio Sant Boi (89.4 fm) o en el blog de programa.

Blowback

És escriptor, director, fotògraf i una de les icones inqüestionables del moviment Queercore. Pràcticament un Leonardo Da Vinci que es mou entre cinema de terror independent i pornografia gai. I tot amb la mateixa actitud. Irreverent, provocadora i desestabilitzadora. Bruce LaBruce el pots estimar o odiar, però mai no et deixa indiferent. I hi ha dues ocasions per esbrinar-ho ja. Una és aquesta excepcional exposició fotogràfica a Barcelona. I l'altra és la presentació d'Otto, l'última pel·lícula de LaBruce, en el Festival Internacional de Cinema Lèsbic i Gai de Madrid, on es podran apreciar els dots del multiartista canadenc també com a dj.

Autor: Bruce LaBruce

Disciplina: Fotografia

On: Antiga Casa HaikuA

dreça: Milás i Fontanals, 14, Barcelona

Fins al: 28.11

Horari: De dimarts a divendres de 17 a 20.30 h

Preu: Entrada lliure

www.antiguacasahaiku.org

Graffitis junto al río Llobregat (1): Demoraos

Tras una 1ª galería de trabajos clandestinos, las paredes de nuestro río siguen ocultando pequeñas sorpresas. En este caso una sorpresa de proporciones enormes. Según me cuentan, esta monumental pieza fue perpetrado por tan sólo 2 personas. Lo podéis observar paseando por los caminos que rodean el río. O simplemente desde la ventanilla del tren. Fotos: Pere Koniec

Inside22@ / Una mostra d'arts visuals i música

Tretze espais al districte barceloní de Poblenou (el número 22). Trenta espectacles entre concerts, xous audiovisuals, performances, projeccions, tallers, i 'live-paintings'. Tres exposicions que es mouen entre l'art sonor, la instal·lació, la pintura, la il·lustració, la videoinstalación i la fotografia. Tres dies superintensos dedicats a les arts visuals i a la música contemporània. Una festa de barri una mica allargada i bastant nova de la qual estem molt agraïts.

Adreça: Poblenou. Barcelona
Quan: 6, 7 y 8.11
Venda d'entrades: Entrada gratuïta (excepte concert inaugural al Casino de l'Aliança del Poblenou)

http://www.inside22.net/

Marcamos Tendencia

Ayer, día tres de noviembre, la Fundació Romea retomó una antigua costumbre, que, por considerarse pasada de moda, había dejado de programarse en las carteleras teatrales en estas fechas: la representación del Don Juan Tenorio de Zorrilla (¿recordáis nuestra propuesta, en este mismo blog, de hace unos días?), a cargo del director Carles Canut y de un magnífico elenco de actores como Jordi Boixaderes, Josep Mª Pou o Constantino Romero entre otros. No se trató de una función al uso, si no más bien de una versión modernizada, una recreación acorde con los tiempos. La lectura dramatizada a cargo de tan magníficas voces y llegando de la mano de Carles Canut, fue un verdadero goce para los sentidos, y el numeroso público asistente supo agradecer la oportunidad de disfrutar de un clásico renovado.

La inteción de la Fundació es repetir experiencia y lanzar la idea de tomar ejemplo y recuperar esa tradición tan nuestra.

Recojo la propuesta como un poco nuestra. Me gustaría recordaros la oferta hecha, desde este mismo foro, hace sólo unas cuantas páginas. No temáis acercaros a la literatura, al teatro, a los clásicos, de la forma que sea, a través de la música, la canción, de las obras actualizadas o llevadas al extremo, incluso en ocasiones, de la comicidad o el lirismo.

Me gustaría pensar que nos hemos anticipado, que, como os decía al principio: MARCAMOS TENDENCIA.

Bona lectura a tothom!!!

Exposició Bond 007: Sedueix i dispara

De l´1 al 28 de Novembre (Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer).
Exposició de peces de col·leccionista a càrrec de Francesc Sirvent

Dimecres 5 Novembre, 18:30 h. Tertúlia Literària: Goldfinger
A càrrec de Manolita Sanz

Divendres 7 Novembre, 18:30 h. Conferència Bond 007
A càrrec de Francesc Sirvent

+ info: Biblioteca Rubió i Balaguer

XIV Salón del Manga (dos instantáneas)

Isidoro era borde. Garfield era vago. Una merecida expo para el mejor gato cósmico: Doraemon!

La cumbre de unos fans de Bola de Drac: convertirse en bolas mágicas!

XIV Saló del Manga de Barcelona

Si adorar Osamu Tezuka, ballar coreografies al Sailor Moon, el karaoke et perd i en l'ambient otaku estàs en la teva salsa, apunta aquesta data al calendari. Un any més el Saló del Manga a Barcelona et porta el millor de la cultura dels còmics japonesos: marxandatge, exposicions, tallers de jocs, estands de firmes, projeccions, concursos ... i per descomptat centenars de còmics. Infinitat d'activitats per gaudir i descobrir aquest curiós món. I si et disfressar entres gratis.

Vídeos 2007
Vídeo JIRAIYA - Gairebé tots els que passem pel saló tenim una foto amb ells =)

Vídeo COSPLAY - ¡Vídeo dels guanyadors del concurs!

On: La Farga de L'Hospitalet, Poliesportiu del Centre i Sala Barradas.

Quan: Del 30.10 al 02.11

Preu: 6 €

http://www.ficomic.com/

Yo no cejo en mi empeño...

... de procuraros alimento para el alma y los ojos, y esos oídos que han de permanecer abiertos a todo lo que escuchan, sin que nada pase de largo o desapercibido.
La imagen congelada tiene su razón de ser. Os propongo una lectura íntima, sosegada. ¿Qué tal "Las nanas de la cebolla" de Miguel Hernández? Seguimos con los clásicos, aunque, con toda probabilidad el autor os suene, espero que a música celestial.

Las "Nanas de la cebolla" fueron dedicadas por Miguel, a su hijo, a raíz de recibir una carta de su mujer (él se encontraba por aquel entonces en la cárcel), en la que le decía que no comían más que pan y cebolla.

La cebolla es escarcha

cerrada y pobre.

Escarcha de tus días

y de mis noches.

Hambre y cebolla,

hielo negro y escarcha

grande y redonda.

En la cuna del hambre

mi niño estaba.

Con sangre de cebolla

se amamantaba.
Pero tu sangre,

escarchada de azúcar

cebolla y hambre...

A buen seguro que os gustaría seguir leyendo. En mi blog podréis encontrar otro pedacito de esta singular obra, maestra, por supuesto.

http://quetagarcia.blogspot.com

A Silver Mount Zion

Hem tingut l'ocasió de veure a aquests nois de Montreal, una de les bandes més interessants del catàleg de Constellation i estem comptant els dies per tornar-lo a fer. Assistir als seus concerts és com deixar-se portar per un ritual estètic a través de les seves cançons esteses, entre el post-rock minimalista, l'ambient a guitarra, i el folk, que busca i anàloga camins diferents entre murmuris i cors nus, instruments extraordinaris, explosions a guitarra i una elegància desagarrada i esglaiadora. Una cerimònia que un no s'ha de perdre.

28.10. Barcelona. La [2] d'Apolo. + U_ma. 21.30.

15 € anticipada. 18 € en porta.

http://www.tra-la-la-band.com/

www.myspace.com/asilvermtzion

Graffiti en persianas de Sant Boi (7)

“Planeta Dolç” (C/Joan Martí), obra del artista urbano PIEZA (Sant Boi). Foto: Pere Koniec

In-Edit Beefeater

Cine+documental+música = IN-Edit Beefeater. La fórmula funciona des de fa sis anys. Convertit ja en un dels festivals més atractius del cercle ibèric, IN-Edit ens sorprèn aquest any amb algunes joies com la dedicada a Joy Division (documental dirigit per Grant Gee); o l'estrena mundial de Blixa Bargeld. Das letzte Biest am Miel, que aprofundeix a la figura del líder del mític grup alemany Einstürzende Neubauten. Altres protagonistes músicodomentals: Caetano Veloso, Nacho Vegas, Surfin Bichos, James Brown, Shostakovich, Brian Wilson, Lou Reed o el mateixíssim Hunter S. Thompson, pare del periodisme gonzo.

Sales de projecció:

Club Coliseum, Aribau Club i Aribau Multisalas

Preu:Taquilla: 5 € (senzilla), 25 € (abonament 6 entrades), 40 €(abono 10), 60 € (abonament 15)

Quan: Del 23.10 al 02.11

Venda d'entrades:

Estand Taquilla, Plaça Universitat s/n

http://www.in-edit.beefeater.es/

Siempre es un buen momento...

...para recordar a los clásicos. Y he dicho "clásicos", que no "viejos", "antiguos" o "cursis".

Valdría la pena quitarse rémoras de encima, modas que no lo son y echar la vista atrás, de vez en cuando, practicar el ejercicio del recuerdo, la historia y la cultura. No nos vendría nada mal, ahora que parecemos empeñados en restingir nuestro lenguaje a unas pocas palabras que usamos para todo. Véase: "guapo/a", o "mola", por citar alguna.

Vamos a vivir días de castañas, boniatos y costumbres importadas; de lápidas, cementerios y padrenuestros a los difuntos, y me parece oportuno recuperar el "Don Juan", a riesgo de parecer desfasada, rayante o antigualla... Tenéis varias versiones, la de Tirso de Molina, la de Zamora... La más conocida es la de Zorrilla, algo efectista en ocasiones, con alguna ráfaga pueril y de lirismo vulgar, pero con un brillante dinamismo en la acción, el color y el dramatismo de las escenas. También los rasgos psicológicos de los protagonistas: doña Inés, don Juan, don Luís Mejía, quedan bien trazados y perfilados: la gallardía, la audacia, el ímpetu...

No sugiero que os leáis la obra de cabo a rabo, pero se le puede echar una ojeada, acudir a la biblioteca, escenificar algún pasaje entre amigos o echar unas risas rememorando años de escuela en los que tuvimos que memorizar algún que otro verso...


¿Quién no ha visto una representación del Tenorio? ¿Quién no ha fantaseado con darle calabazas a algún que otro don Juan, o una buena patada en la entrepierna?

Estos tiempos nuestros, tiempos extraños que nos toca vivir, el romanticismo, la poesía y la LITERATURA con letras mayúsculas, son costumbres denostadas... Yo propongo: Volvamos al "Don Juan", a "Tormento", a "La Regenta". Aunque sólo sea para celebrar un rito, una costumbre, un día de difuntos. Cualquier excusa es buena para alimentar la mente, sin vergüenzas, sin sonrojos, sólo por hambre de placer.

La fotografía corresponde a la tumba de Machado en Colliure. Ya sabéis: "Se hace camino al andar..."

http://quetagarcia.blogspot.com

Seminari Hip Hop Sant Boi 2008

Concierto de Rapsusklei (el niño de la selva)

24 de octubre a las 22,00h, a Can Massallera
Desde Zaragoza Rapsusklei [Myspace de Rapsusklei]
Management y producción [Stop Producciones]

Francisco Gutierrez "Guti"

Fotografía de Damiá Grima

Francisco Gutiérrez, "Guti", ens va visitar al programa "En companyia de Radio Sant Boi. Guti, és una persona molt important al món juvenil de Sant Boi. I una magnífica persona! Actualment és director de l'Àrea de Gobernança i Ciutadanía del Ajuntament de Sant Boi.Va estudiar Filologia espanyola, però volia encaminar els seus passos a l'ensenyament, concretament professor de llatí i grec. Però alhora, tenia molt clar que volia ser educador social. La seva passió sempre ha estat centrada en ajudar els altres.
El seu primer contacte amb nens, va ser en una casa de colònia. Més tard, va començar com a animador juvenil al Casal de la Cope. L'any 98, arriba al Casal de Barri Marianao i pren contacte majoritàriament amb persones de la tercera edat.
Guti es un amant de la música i de la poesia, li encanta tocar la guitarra i compondre.

Per escoltar l'entrevista, premer Aquí

Escena Poblenou. Festival de Tardor

La imaginació i creativitat prendran els carrers del barri de Poblenou. Disset espectacles escènics -teatre físic, dansa, clowns, circ, teatre de carrer i teatre d'objectes- donaran regna solta a la fantasia i a risc de les formidables companyies que conformen la programació -Pere Hosta, Simona Quartucci & Segi Botella, Cia Dejabugo o Kamchàtka, entre d'altres moltes. A més, el festival recolza els creadors a través de la beca NOF i ofereix un taller per a professionals de la mà de Christine Quoiraud. Espai, cos i humor per alliberar-nos, durant uns dies, dels convencionalismes quotidians.

On:Barri de Poblenou (Rambla del Poblenou, Plaça de Prim, Plaça Can Felipa, el Centre Moral i Cultural, i el Casino L'Aliança)

Activitats de carrer: Gratuïtes

Espectacles de sala: 3€

Quan: Del 16 al 19.10

http://www.escenapoblenou.com/

www.bcn.es/canfelipa

A solas

Ya sé que la vida y el día a día, son algo más que un poema escrito en una tarde de domingo. Pero, a veces, el resuello no se aguanta y la fatiga te puede y la única salida es emborronar un folio y escupir unas palabras encendidas y añorar lo vivido.

Tubulares y anélidos los sueños,
enredados en la cuerda del cuello como un yugo.
Entre el suelo y la palabra
–yace un surco–,
escenario de cortinas descorridas.
Entre líneas,
a solas
y a escondidas con la muerte…

El volumen de las cosas que no son,
se prende del pretexto que no ha sido,
y se vuelca de rutina.

Hila fino el paso de las horas.
Me fatiga el quehacer de los días
que se cuelgan del brazo.
Que desgranan pétalos de rosa.
Absurdo de las horas
sin peso y sin medida.

http://quetagarcia.blogspot.com

Eugenio Merino

Escultures àcides i dibuixos irreverents. Amb aquestes etiquetes ens presenta la galeria l'ADN de Barcelona la primera exposició individual d'Eugenio Merino a la capital catalana. Serà que les seves escultures admeten urpades a la recerca de visions al·lucinògenes? Ens temem que, no encara que tot és possible, donats els camins transversals que (afortunadament) va prenent aquesta disciplina artística en els últims anys. El de Merino part de premisses clares: El que jo faig té molt que veure amb la publicitat: que s'entengui la primera i porti un joc, com fer entendre una cosa a través d'una altra. L'engany ràpid. Per això, el primer contacte amb la seva obra és sempre impactant. Molts seran els que recordin el seu George Bush fent ioga, aquest Bin Laden amb posa al Travolta o Fidel Castro de nou sortit d'una pel·lícula de zombies... L'impacte aconseguit és ràpid i durador. Primer objectiu complert. Però darrere de la sorpresa ve la calma, el somriure i la crítica.

No renega el jove artista madrileny (1975) del riure com a mitjà per arribar al coneixement. Des de sempre va ser l'humor un dels millors medis per criticar al poder, ja parlem de teatre, cinema o aquelles revistes il·lustrades d'antany... El missatge de Merino ha anat guanyant càrrega crítica en paral·lel a la seva càrrega humorística. Igual com a tots ens ocorre "gràcies" als informatius més agressius i aquests mil realities, Eugenio Merino ha anat ennegrint la seva visió sobre la realitat i augmentant la temperatura crítica del seu discurs, però amb un etern somriure a la cara. Alguns veuran en això frivolitat, però el cert és que darrere d'aquest joc, que fa que puguem riure en qualsevol de les seves exposicions, s'amaga un rebuig frontal i un profund fàstic cap a la realitat política que ens envolta. En l'ADN veurem Global Warming, la seva visió personal sobre aquest escalfament global que preocupa per igual al govern de Bush, al playboy Hugh Hefner o a un Dalai Lama convertit en "special guest Rambo Lama". Tot és matèria de crítica i rialla per a Merino, com pots comprovar en aquest terrorífic vídeo, Jailhouse Rock (in Guantanamo). O és una broma?

ADN Galería. Barcelona - Fins el 01.11.08

Enllaç: http://www.eugeniomerino.com/

Enllaç: http://www.adngaleria.com/

Club de lectura en veu alta

La Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer en col·laboració amb el Programa Municipal Transversal per a Persones amb Discapacitat i el Programa Municipal Transversal GentGran, engega una nova activitat titulada Club de lectura en veu alta.

Aquesta activitat va adreçada a tothom que vulgui gaudir del plaer d'escoltar relats llegits en veu alta, i està especialment indicada per a persones amb discapacitats i gent gran.

Inaugurem l'activitat el dimarts 14 d'octubre a les 17,30 h i a continuació es farà la primera sessió amb la lectura de El Fantasma de Canterville de l'autor OscarWilde.

Aquest club es reunirà tots els dimarts de 18 a 19,30 h per donar continuïtat a la lectura.

Creiem que aquesta activitat pot ser de gran interès per les associacions i entitats que treballen i col·laboren en els col·lectius de gent gran i persones amb discapacitat. Us invitem a assistir i a participar en aquesta nova proposta cultural.

[Més informació i inscripcions]

Santboit TV destacado en “Viure Sant Boi”

La publicación municipal Viure Sant Boi destaca el espacio audiovisual Santboi TV, web dinaminazada por nuestros compañeros Ricardo Caballero y Paky López.

Graffiti en persianas de Sant Boi (6)

“Bar Vivaldi” magnifica obra de los artistas urbanos FRAN y KEIS. Foto: Pere Koniec

Invitació

M'agradaria presentar-vos un llibre que de bon segur us interessarà. És el nou poemari del meu bon amic Carles Duarte: Maríntim, Ed. Meteora. El llibre és un homenatge al litoral de l'Empordà i al mar en general com a forjador de sentiments i d'esperances. La presentació tindrà lloc a Barcelona el proper dia 15 d’octubre a la llibreria Catalònia, a dos quarts de vuit. Esteu tots convidats.
Si voleu llegir un poema més: Fragments de Maríntim . Espero que gaudiu de la seva lectura i de la qualitat literària d'en Carles.

Us espero a la Catalònia, per cert, la mateixa llibreria on jo vaig presentar la meva novel·la El Alma de la Mariposa, un lloc acollidor que, de ben segur, us agradarà.

[Més informació de Carles Duarte] [Editorial Meteora]

[Llibreria Catalònia]

Bona lectura a tothom! [El blog de Queta]

“Un gato Osado” ilustrado por José Manuel Habas

Escrito por Josefa Nieto Rodríguez, el cuento infantil “Un gato Osado” cuenta con las ilustraciones del santboiano José Manuel Habas. Desde este blog, seguiremos hablando regularmente de este ilustrador local.

Paul Newman (1925-2008): Hasta siempre